dilluns, 30 de juny de 2014

Any Vinyoli II

EL MEU ÀMBIT

Aquest és el meu àmbit: solitud,
on pàl·lides imatges se m'acosten:
somnis, desigs, quietes avingudes
d'enlairament, dreceres invisibles
cap al silenci, glòria de la llum...
Perduts per sempre? No, tothora us tinc
en un recolze clar de riu de la memòria
que lentament avança ver la nit.

A hores petites
A l'aguait

CONTRA EL NO-RES

Cal fer lloc en nosaltres a les coses
perquè siguin parets contra el no-res
que ens dóna vidres per calmar la fam
i per la set ardent llet verinosa.

En la silent i closa nit rocosa,
on va amortant-se el nostre cor encès,
cal deixar-nos de somnis i de noses
i ser un terrible, solidari clam.

A hores petites
A l'aguait



DESERT

Massa m'atardo, i no perquè l'esperi
vindrà cap missatger del meu abans
a dir-me: Atura't ja, seu a la taula
dels convidats; és l'hora del descans.
No ve ningú: passo de nou balanç
i veig que em queda molt camí per còrrer;
m'atien amb lladrucs els meus alans
a travessar un àrid desert de sorra
per arribar a no sé quin fèrtil lloc.
Plou foc, el terra és un incendi groc.

Domini màgic








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada