divendres, 28 de juny de 2019

El club de los estrellados



Fa un munt de temps que tinc aquesta i alguna altre crònica pendent d'enllestir. A vegades passa que sembla que la petita inspiració en  la que confiem, ens abandona i passen els dies i, fins i tot els mesos, sense actualitzar el bloc. 

Bé, avui li ha arribat el torn a "El club de los estrellados", un relat de Joaquín Berges, autor desconegut per mi, que amb aquesta història un tant estranya i molt diferent del que havia llegit, m'ha causat bona impressió.

El protagonista és Francho, un personatge difícil de qualificar o encabir en cap grup. Al principi, descobrim que a Francho, li encanta posar-se i emmirallar-se amb la llenceria que la seva mare venia en una merceria que va tancar fa un temps. Al moment és gairebé inevitable pensar "ja està, és la història d'un transvestit", però ens equivocarem, més aviat es tracta d'un fetitxista:

Francho no era un verdadero travesti. Simplemente adoraba la lencería que rescató del negocio materno y se moría por verla expuesta en un cuerpo humano, aunque fuera el suyo.
(...)
Francho siempre estaba al acecho de nuevas vías de excitación, buscando escondrijos donde mostrarse lascivo y complaciente. Por esta razón detuvo ascensores entre plantas, se amó en el interior de un taxi, en los probadores de una tienda de ropa, en un locutorio telefónico, en un cine poco frecuentado, en un remoto banco del parque o en la habitación de un hotel desconocido. 

La feina de'n Francho no té res a veure amb el món de l'espectacle, ni tan sols de la venda o distribució de roba interior femenina; ell és carter. I en el que es refereix al títol de la novel·la, fa referència a un grup d'afeccionats, que els caps de setmana els dediquen a l'astronomia, sense cap altre connotació sexual.

El plaer fetitxista a que m'he referit més amunt és totalment secret i solitari. Ningú, ni els amics més íntims coneix aquesta fantasia, que un dia, a causa d'un incident el porta als calabossos on compartirà detenció amb prostitutes i proxenetes i a la descoberta d'un misteriós sobre sense remitent, però amb un destinatari que el durà a introduir-se i a relacionar-se més i més en aquest món que fins aleshores li era desconegut:

Francho sólo hablaba con prostitutas para contarles sus delirantes fantasías. En las demás ocasiones rehuía cualquier grado de intimidad. 

Mentre segueix indagant respecte el destinatari de la missiva que, d'una manera peculiar li ha estat confiada, i que ell assumeix com si d'una missió es tractés,  coneix la Chelo, una prostituta que tindrà un rellevant protagonisme en el desenvolupament de la història i de la que acabarà enamorat:

El cuerpo de Chelo era un mal recuerdo del pasado, si bien tenia menos pelo y más curvas que el de Francho, gracias a los cual las prendas de la mercería habían cobrado un nuevo y estimulante grado de feminidad. 
(...)
Francho había abandonado sus prácticas onanistas. (…) Chelo había logrado embrujarlo para que regresara cada tarde hasta su lecho, se recostara junto a ella, admirara las curvas de sus prendas íntimas y se dejara llevar hasta el orgasmo guiado por sus muslos, sus pechos o sus manos.

La història es va enrevessant força, apareix la Irene una filla de la Chelo, suposadament segrestada a la que ell decideix alliberar, però segrestant-la al seu torn, complicant encara més (si això era possible) la ja de per sí complicada història:

El tiempo transcurría con inmutable lentitud en casa de Francho, dejando en evidencia que lo sucedido entre Irene y él no pertenecía a ninguna categoría de lo real. Su relación era producto de la ficción.

El desenllaç l'haureu d'esbrinar si us decidiu a llegir el llibre. Jo ho deixo aquí.

A veces la calidad de una relación entre dos personas es inversamente proporcional a su cantidad. Cuanto menos, más. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada