Bravura

He llegit més d'un llibre de'n Carrére i en general no m'han decebut. Aquest cop, tot i que tampoc ho ha fet, m'he trobat al davant d'un relat estrany. Escrita al 1984, és una de les seves primeres obres i va triar un tema poc usual com és la reescriptura de Frankenstein per Polidori que s'atribueix la idea primigènia, tal com d'alguna manera va succeir amb "El vampir" que en Lord Byron va publicar quan en realitat era obra de'n Polidori.

Us recomano de manera fervent que seguiu l'enllaç que en aquest cas és força aclaridor.

I parlem de la història:
El principal protagonista és en Polidori. Un home esquiu, drogat, paranoic... que escriu de manera compulsiva i malaltissa la història delirant que ell defensa com a autèntica de'n Frankestein i en la qual les criatures sobrevingudes després de retornar-las de la mort, venen a ser uns éssers gairebé extraterrestres als quals se'ls distingeix pels ulls que esdevenen totalment negres:

Polidori:

No, este hombre no tiene nada que hacer, pero no se pasea. Se esconde.

(...)

Todo le pesa a Polidori, dentro y fuera de sí mismo. Le abruman veinticuatro años de vida muerta (…) Fue una especie de niño prodigio. (…) Hace cuatro años que todo empezó a torcerse. 

(...)
Polidori toma demasiado opio. Contrajo el hábito en la época de su regreso a Inglaterra, de su suicidio fallido. 

En Polidori té una companya ocasional, una prostituta que en té cura d'ell i les seves necessitats de opi i al que ell, tot i necessitar-la, menysprea fins a límits insospitats:

Teresa:

Ejerce la prostitución ocasional que le permite sobrevivir con una especie de donaire infantil (…) Durante las tres semanas que llevan cohabitando en la casa vacía sólo ha hecho el amor una vez con Polidori.

Avançat el relat, quan en Polidori ja té el llibre pràcticament conclòs, ens trobem amb un nou personatge, Ann, una jove que treballa per una editorial que només es dedica a publicar relats menors, però que ell utilitzarà com a transmissora del seu manuscrit, per la qual cosa ella viurà una perillosa i estranya aventura amb segrest inclòs:

Ann:
Desde que vive sola está acostumbrada a llamadas anónimas en mitad de la noche. 

(...)

Vive en un barrio tranquilo, demasiado tranquilo erizado de edificios de construcción reciente. 

(...)

Comprende enseguida que necesitaría conocer ese libro para calibrar en qué el texto del llamado Polidori, ficticiamente atribuido al propio Frankenstein, difiere de la versión oficial. 

(...)

Cuando salga del hotel, si es que sale algún día, estará convencida de que unos extraterrestres han invadido la tierra. 

(...)

Pasa el tiempo. Ann ya ni siquiera tiene miedo, ha superado este límite y sólo se siente desalentada. 

I pràcticament això és tot. La història s'esvaeix en un més que delirant capítol final on tots els personatges que hem conegut es confonen entre ells.