Edgar

L'Edgar té dotze anys, malaltís i fràgil, encara convalescent de la seva darrera malaltia passa l'estiu al Balneari, l'acompanya encara que a desgrat, la seva mare. 

No té amics i és evident que les seves relacions amb els adults són escasses i sempre condicionades pel control de la mare.

La vida al Balneari és monòtona i avorrida encara més per un nen d'aquesta edat i sense cap altre estímul que passejar (molt poc), menjar i descansar.

La mare, tampoc no gaudeix gaire de l'estada, sembla avorrida lluny de qualsevol relació més mundana i de les seves amistats, mentre el marit resta a casa pendent dels negocis, ella s'ha de fer càrrec del fill:

Ella vivia aquells anys decisius en els quals una dona comença a penedir-se d’haver estat fidel a un marit que no ha estimat mai de debò.

A l'establiment arriba un jove baró amb la intenció d'aprofitar la seva estada per tenir alguna aventura amorosa que li facin més agradable els darrers dies de l'estiu:

Un dels nouvinguts, jove, que resultava atractiu pel seu bon gust en el vestit i per la natural elasticitat del seu pas. 
(...)
No es podia dir que el baró fos un home guapo. Era jove, això sí, amb una mirada molt viril, i tenia una cara, morena i enèrgica que li quedava ben emmarcada pels cabells curts

(...)

Quan es fa un judici precipitat d’aquesta mena d’homes i se’ls titlla de “caçadors de dones” no s’és conscient de quanta veritat objectiva contenen aquestes paraules. (...) Són constants en l’espera, sempre a punt i decidits a seguir fins al fons el rastre d’una aventura. 

Aviat es fixa amb la mare de l'Edgar, hi veu una possible víctima que li faci suportable aquests dies i comença a confegir un pla per acostar-s'hi i per fer-ho no dubta a utilitzar el noi, mentre que ella se sent afalagada:

El baró es va presentar i va tenir la impressió que el seu llinatge, de certa anomenada, afalagava la vanitat de la dona.

(...)

Tota la passió immadura dels seus anys anteriors abraçava la imatge d’aquell home, del qual no feia ni dues hores que en sabia el nom. 

(...)

Al migdia, el baró va acceptar la invitació de la mare d’Edgar, que cada vegada es mostrava més amable, i va asseure’s a la taula amb tots dos

Però l'Edgar hi ha posat tot el seu afecte i admiració en el que ell considera un amic, el millor que ha conegut mai, l'únic que li fa cas en aquell ambient de gent adulta i poc afectuosa:

De fet, des del dia que aquell foraster seductor havia entrat a la seva petita vida innocent, el noi es passava el dia sencer tens, agitat i confús

Però ja sabem que les intencions del baró no tenen res a veure amb acompanyar, ni tan sols escoltar el noi i l'Edgar pateix, se sent menyspreat, enganyat i traït i això fa que la seva part més íntima es rebel·li i es mostri totalment hostil:

¿Havia de veure com la seva mare li prenia l’amic, l’únic home que ell estimava, sense poder fer res més que callar? 

(...)

Ara ell també tenia un secret. Es deia odi, un odi sense límits contra tots dos. 

(...)

Des que estava sol i sense ajuda, tot semblava diferent: més advers, més hostil.

Vist des dels seus ulls, en només un parell de dies ha passat de sentir-se ja gairebé amb consideració d'adult respectat, inclòs en les converses dels "grans" a tornar a ser relegat, apartat, en definitiva tractat com un nen petit, com un destorb i no només pel qui ell considerava un amic, sinó també per la seva pròpia mare: 

És terrible ser un nen ple de curiositat i no poder preguntar a ningú, fer sempre el ridícul davant dels grans, com si fóssim ximples i inútils. 
(...)

Ell, que només feia una hora es pensava que ho sabia tot, s’adonava ara que havia passat distretament pel costat de milers de secrets i misteris. 

Bé, aquest no és el final, el noi adoptarà una actitud totalment insòlita i tot prendrà un gir inesperat, però jo ho deixo aquí. Ha estat una lectura entretinguda.