diumenge, 28 de juny de 2015

Bona recomanació

Una de les amables bibliotecàries de la Biblioteca de Ponent a Sabadell, em va recomanar aquest llibre d'un autor per mi desconegut, Emmanuel Carrère. Val a dir que va ser una molt bona recomanació, i que sens cap mena de dubte "reincidiré" amb aquest autor.

És una història breu, d'aquelles que es llegeixen en un tres-i-no-res, però que no et deixen indiferent, que transcorre tot just en tres o quatre dies a tot estirar, en el sí d'unes jornades a la neu, on un grup d'alumnes d'entre vuit i nou anys es troben per a rebre unes classes d'esquí al llarg de quinze dies en el que es preveu que siguin unes plàcides colònies d'hivern.

Nicolàs, amb poc més de vuit anys, és el protagonista, ell pateix de terrors nocturns i enuresi. És molt tímid i amb una baixa autoestima. És clar que quan anem coneixent la seva història personal, anem entenent que tot plegat és conseqüència d'haver crescut en el sí d'una família peculiar on el pare, que treballa com a representant de material quirúrgic i de pròtesis de plàstic, i que es passa la major part del temps viatjant amb el seu cotxe presentant els productes per hospitals, manifesta unes obsessions sempre centrades en grans accidents, segrests, mutilacions, tràfic d'òrgans d'infants...:

Un día, el padre de Nicolas (el nen protagonista) contó una de esas historias de hospital que traía de sus Viajes, la de un niño a quien tenían que practicar un operación inofensiva y que, por un error del anestesista, había salido del quirófano sordo, ciego, mudo y paralítico de manera irreversible.

Fa només un parell d'anys que el Nicolàs amb només sis anys, i la família, van fer un sobtat i sospitós canvi de domicili:

La decisión de abandonar la Ciudad donde pasara su infància se había tomado muy rápidamente, con una precipitación para él incomprensible. Su madre le repetía con vehemente insistència que sería mucho más feliz en el lugar a donde iban, que haría muchos nuevos amigos, pero su nerviosismo, sus arrebatos de ira y de sollozos, su manera de apartar con la mano, como a un enemigo, el mechón de pelo sin brillo que le caía sin cesar en la cara, poco contribuían a que Nicolas creyera sus palabras de consuelo. 

Només arribar a l'alberg sorgeix el primer problema: La bossa amb tota la seva roba i estris de cura personal, a més de l'hule per posar a sobre el matalàs per tal d'evitar que algun "accident" acabés malmetent-lo i descobrint-lo, s'ha quedat al cotxe del pare i el nen es converteix en l'indesitjat centre d'atenció i escarni dels companys.

Per sort, troba un inesperat protector en la figura d'un dels monitors, Patrick, que és la cara oposada del seu pare i gairebé de tota la seva família, doncs és alegre, desimbolt i resolutiu.

Bé, els fets es van precipitant i la trama del relat es va complicant de tal manera que un nen del poble veí desapareix i s'inicia una recerca policial, amb un resultat final que no revelaré, i que es va intuint segons avança el relat i que amb un final no tant sorprenent, com angoixant, acaba amb el breu parèntesi de relativa felicitat de l'angoixat Nicolàs:

En lo sucesivo nadie encontraria palabras para dirigirse a él. Patrick se veía reducido a hacer los mismos miserables gestos que antes, la mano apretándole el hombro, la media sonrisa triste y afectuosa. .. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada