Un remei?

Vagi per endavant que jo tinc molt bona memòria i que aquest fet, que n'hi ha que lloen com una capacitat envejable, més d'un cop resulta un llast difícil o impossible de bandejar.

Des dels prestatges de la biblioteca em va cridar l'atenció el títol "La Memoria, ¿un remedio contra el mal?"  i tenint en compte el que he dit, resultarà comprensible el meu interès per aquest llibre, un breu escrit que ens deixa amb un regust agredolç en el que Tzetan Todorov ens endinsa en els intricats reductes de la memòria.

Sens dubte la seva lectura no por deixar ningú indiferent. Per exemplificar les seves tesis, es basa en un esdeveniment que ell qualifica com a més traumàtic del segle XX i és el genocidi perpetrat a Cambodja entre el 1975 i el 1979, en el qual fou assassinada quasi la quarta part de la població a mans dels Jemeres Rojos.

Al 2009, a Phonom Penh, tindria lloc el judici per crims contra la humanitat, en el qual l'etnòleg francès François Bizot, que al 1971 i durant tres mesos havia estat presoner d'aquest grup, va actuar com a testimoni.

La experiencia más turbadora que contó Bizot de su captura fue la semejanza que sintió entre él mismo y Duch [el dirigent del grup].

(...)

Los grandes crímenes de los jemeres rojos no son obra de sádicos ni de enfermos mentales, son el resultado de reacciones familiares a todo el mundo. (...) Si el fin que se persigue es realmente sublime, justifica todos los sacrificios y todos los sufrimientos inflingidos. Los jemeres rojos sueñan con una sociedad purificada, expurgada de sus enemigos, y finalmente "libre del mal": el que algo quiere algo le cuesta.

Sovint als noticiaris ens assalten amb imatges escruixidores de grans exterminis, crims i altres actes ignominiosos comesos en països llunyans i la nostra reacció és la de pensar que aquests actes són sens dubte obra de gent deshumanitzada, de bèsties sense cap sentiment.

Descubrir que los grandes criminales de la historia son humanos como nosotros es uno de los mecanismos que permite acercarnos a ellos; el otro consiste a mostrar aquello que, en nuestro interior, nos recuerda lo que vemos en ellos. Constatar que son "humanos" o que nosotros somos (capaces de convertirnos en) "inhumanos", viene a ser lo mismo.

François Bizot

Existen otras partes del mundo en las que se ha elegido deliberadamente poner en primer plano, no ya la condena de los criminales por el veredicto de un tribunal, sino la reconciliación de grupos de población antiguamente enfrentados.(...) Entre ellos la Comisión de la Verdad y Reconciliación (TRC) creada bajo la presidencia del arzobispo anglicano Desmond Tutu.

Se pueden cometer actos injustos en una guerra justa, e inversamente. Todos deben ser responsables de lo que han hecho. (CNA)