Aquest 2014 que fa gairebé un mes que ha acabat, ha estat per mi i per molts milers de persones més un any diferent, en alguns moments emocionant i en molts d'altres d'incertesa.
I deixant de banda les qüestions purament personals, que d'aquestes segur que tothom n'hem viscut de tots colors, ara em vull referir especialment als moments que com a poble han estat els més emocionants.
Una gran Diada l'onze de setembre formant part d'una V antològica, la fotografia dels líders del diferents partits que defensaven el dret a votar, i de manera molt especial, el dia 27 de setembre, la signatura de la convocatòria de la consulta pel nou de novembre i el posterior neguit i la joia d'unes votacions molt diferents de les que, sortosament, estem habituats a celebrar.
Amb gran satisfacció tinc la sort d'haver viscut tots i cadascun d'aquests moments. I és així que vull aprofitar-ho per tenir un emocionant record per la meva mare morta ja fa molts anys, però que de ben segur que hauria participat de manera entusiasta i que va viure un dels moments més importants en la història del nostre petit i estimat país.
11 de setembre 2012 |
Segons ella, fins a l'esclat de la guerra que va suposar tant la desgràcia general de tot el poble com la seva particular, tot van ser aspectes positius, tant en el que es refereix a les llibertats, molt apreciades per ella, com a la millora en el camp de l'educació i en els assalariats.
El 9 de novembre, en el moment de votar, molts absents els portava en el meu cor, però el meu primer pensament va anar adreçat a ella, li vaig dir "mare, avui t'he atrapat, eh?, ja ho veus, anem un pas més enllà i votem per demanar la nostra Independència. N'estaries orgullosa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada