dilluns, 5 de gener de 2015

ENTRE ELS SENTIMENTS I LA RAÓ

Ignacio Morgado, l'autor d'aquest llibre era per mi un desconegut. Un bon amic me'n va parlar i va despertar la meva curiositat. Per sort a les Biblioteques de Sabadell tenen alguns dels seus llibres i val a dir que no m'ha decebut gens.

Malgrat utilitzar el vocabulari propi de la matèria que tracta i que sovint pot semblar obtús i complicat pels que en som aliens, la lectura resulta amena i entenedora i això és quelcom que cal atribuir-ho sens dubte a un bon comunicador.

Tot el que està relacionat amb la comunicació i les emocions sempre m'ha despertat un interès especial, potser en part per la meva tasca com a mestra durant molts anys, i conèixer els mecanismes neuronals ha estat per mi tota una aventura que m'ha complagut, encara que el més segur és que no hagi arribat a copsar tots els matisos, si bé m'ha ajudat a conèixer-me millor, que no és poc.

Se'm fa difícil seleccionar algunes frases que exemplifiquin el contingut de l'obra o que ajudin a donar una idea del què es pot trobar si us decidiu a llegir-la, però encara que segur de manera maldestre, m'he decidit per les que segueixen:


Emoció i raó són processos molt més inseparables del que acostumem a pensar. No podem convertir-nos en éssers que anul·len o aparquen els seus sentiments. (...) L’emoció no només permet recordar més, sinó també tenir el sentiment que es recorda millor. És a dir, els successos altament emocionals es recorden com a molt reals i amb gran detall. 
(...)
Les emocions i l’empatia trastoquen la percepció del temps rejovenint la gent gran i fent sentir-se adults els més joves. (...) L’empatia és la forma de comunicació que potencia la solidaritat, l’entesa i el benestar de les persones. Un ús correcte dels nostre cervell racional hauria de portar-nos-hi sempre. (...)Totes les emocions morals són emocions socials, però no totes les emocions socials representen valors morals. 
(...)
La por, la sorpresa, l’enuig, el fàstic, la tristesa o l’alegria, no són més que sentiments, és a dir, experiències basades en la percepció conscient que el cervell realitza dels canvis físics emocionals que s’estan produint en el cos. 
(...)
Davant de la més petita insinuació del que ens pot molestar, ofendre o danyar, reaccionem precipitadament tractant de prevenir el que després acaba no passant o acaba sent menys important del que semblava, de la qual cosa ens adonem quan ja és massa tard.
(...)
La memòria humana és selectiva. Només registra allò que té una significació especial per a nosaltres, ja sigui perquè ens impressiona, agrada i reconforta, o tot al contrari, perquè ens desagrada i disgusta. És a dir, recordem molt millor les coses que per a nosaltres han estat importants que aquelles que han estat intranscendents. 






Qui sap si en el fons la moral humana no sigui res més que emoció. 

Els impulsos emocionals de cada individu poden ser difícilment evitables, però està demostrat que poden modificar-se, aprofitant la seva força en el sentit convenient per generar benestar individual i social.(...) Aprenguem, doncs, a utilitzar la raó per canviar els sentiments negatius, per convertir l’odi en compassió, la frustració i aflicció en un ferm propòsit de superar-nos, l’enveja en respecte i admiració, i la sobergueria en humilitat. 

L’educació és el més poderós instrument que posseïm per canviar el comportament de les persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada