dimarts, 29 de març de 2016

Sèneca


Una reflexió de la vida, de com la vivim, de com l'aprofitem, del molt que ens queixem, i també del molt que aleshores i també ara, la malbaratem.

Amb els ulls i la voluntat gairebé sempre fixes en el futur, deixem que la vida se'ns escoli sense fer-ne res per gaudir-la, per assaborir-la.

Només ens cal mirar al nostre entorn o al nostre propi mirall per adonar-nos del mal ús que en fem del temps.

Sèneca, de forma lògica, ens parla del seu temps, però no és difícil extrapolar les seves indicacions a l'època actual. Més d'un cop, he pogut escoltar joves matrimonis amb fills que consumeixen tot el seu temps treballant per aconseguir un cotxe millor, un pis més luxós o un apartament,  mentre es queixen que no tenen temps per poder-los gaudir. Som així de contradictoris els humans.

Entre moltes altres reflexions, ens diu Sèneca:

Tots els béns més grans provoquen neguit, i hom desconfia més de la sort més favorable que no pas de cap altra. (...) Sens dubte, tot allò que arriba per atzar és poc estable i, com més amunt s’alça, més exposat està a un esfondrament. Per tant, és inevitable que sigui dissortadíssima, i no solament brevíssima, la vida d’aquells que es procuren amb gran esforç allò que han de conservar amb un esforç encara més gran.
(...)
Sentiràs dir a la majoria: “A partir dels cinquanta anys em retiraré a una vida tranquil·la, el seixantè aniversari m’eximirà de les obligacions”.(...) No te’n dones vergonya, de reservar per a tu les romanalles de la vida i destinar a la reflexió saludable només aquell temps que no pots dedicar a cap altra cosa? Què tard és començar a viure justament quan s’està acabant de viure!
(...)
No disposem d’un període exigu de temps, sinó que n’arribem a perdre molt: la nostra vida és prou llarga, i ens ha estat donada amb prou generositat perquè duguem a terme les empreses més grans, sempre que la invertim tota ella de manera convenient.

Podem concloure que ens passem la major part de les nostres vides perdent llastimosament el temps, la qual cosa no vol dir que haguem d'estar ocupats a tothora, sinó que hem de saber apreciar i valorar el que la vida ens ofereix.

“És exigua la porció de vida que realment vivim” Efectivament, tot l’espai restant no és vida tan sols temps.




2 comentaris: