dimecres, 13 d’agost de 2014

El miedo a los bárbaros

L'etimología de la paraula Bàrbar procedeix del grec, sent aquesta una transcripción de la connotación en el seu origen amb la qual la hi atribueix actualment com sinònim de salvatge, brut o tosco, encara que el seu significat inicial era "estranger", en el sentit de "els quals balbucean" o de "els quals no coneixen el grec".     Wikilingua        

Segons com ho mirem potser tots serem considerats bàrbars als ulls d'uns altres, com per exemple els navegants que van arribar a Amèrica i en veure els seus habitants vestint i comportant-se de forma que ells consideraven poc civilitzades es van creure en l'obligació de fer-los "convertir" a la vertadera religió.

Però és clar, que els mateixos indígenes, en veure que els visitants els tractaven de forma despectiva i violenta, segur que van pensar que els bàrbars eren els qui els havien envaït.

Lo que unos llaman “civilización” esconde para otros la materialización de la barbarie.

 Tzvetan Todorov en aquesta obra, que porta el significatiu subtítol "Más allá del choque de civilizaciones" reflexiona vers el sentit que li donem al qualificatiu de "bàrbar" i ho fa recollint diferents testimonis i estudis que des de l'antiga Grècia s'hi han referit:

Platón se burlaba (en El político) de los que pretendían que todos los que no eran griegos formaban una población coherente, cuando esos pueblos no se parecían y, peor aún, no se entendían entre sí. (...) Sucede que, se le otorgó de repente un segundo significado y un juicio de valor, y la oposición bárbaros/griegos pasó a aludir también, por así decirlo, a la oposición entre "salvajes" y "civilizados". 

Amb el pas del temps hem anat aplicant el mot per referir-nos als "altres", als que no sempre entenem o comprenem, a tot aquell que al nostre entendre no es comporta d'acord amb els nostres principis o maneres de fer i pensar, o fins i tot, i això és encara més lamentable, als que ens molesten o, fins i tot, ens fan por.

Algunas veces [bárbaro] sirve para estigmatizar a los que nos disgustan o nos agreden, y también para hacer pasar la fuerza por derecho, para dar a entender que nuestra voluntad de poder es intervención humanitaria y lucha por la justicia. 

Tot i que aquest llibre està escrit el 2008 les seves aportacions m'han semblat del tot vigents i penso que dóna raons que conviden a la reflexió:

No debe confundirse islamismo con terrorismo. No sólo todos los terroristas no son islamistas, sino que tampoco a la inversa es cierto.  
(...)
Ninguna cultura es en sí misma bárbara, y ningún pueblo es definitivamente civilizado. Todos pueden convertirse tanto en una cosa como en la otra. Es lo propio de la especie humana. 
(...)
Sin embargo, nada ganamos presentando a “los otros” como enemigos, y los contactos con ellos como una guerra. Si la representación desvía siempre el objeto, nos arriesgamos a reforzar el mal que queríamos combatir.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada