dijous, 14 d’agost de 2014

Any Vinyoli IV

BRANQUES

Tornem a ser
branques del mateix bosc
d'alzines i de roures.
                            No s'hi fan
flors noves.
                 L'heura
silenciosa apaga tota fressa
de passos.
                  No hi penetra a penes
el sol.
Tens molt de fred
a l'hivern i ja no te'l saps treure.
Les fulles se'ns confonen
espessament.
                     Esperem la destral
del boscater, sense por.
   

Joan Vinyoli
Ara que és tard

RUNA


Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la 
maó sobre maó fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixa't com es clivella,
com va esfondrant-se a poc a poc amb sord,
feixuc estrèpit.

Però jo a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.

Joan Vinyoli
Encara les paraules.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada