 |
| Líquens a l'Escala Abril del 2024 |
Tot, suposadament, comença amb la desaparició de'n Matthew, un gat, i la recerca infructuosa i gairebé delirant a que en Edgard (Ed) es dedica al llarg de dos dies abans no decideix deixar-ho tot i llençar-se a l'aventura:
Al migdia en
Matthew encara no era per enlloc i l’Ed va començar a cridar-lo. Primer a baix
al pati, després per la finestra, però ni rastre del xisclet de retret amb que
la bestiola solia respondre.
(...)
Al cap de dos
dies encara el va cridar. Al principi el molestava cridar tan fort, però ara ja
no podia parar.
Unes breus paraules per conèixer-lo.
Ell només hi vivia de rellogat a casa d’una rellogada; era, doncs, una
mena de contra-rellogat.
(...)
Va obrir el
rebost i va examinar les seves precàries subsistències. La majoria de coses les
va llençar a les escombraries.
I a partir d'aquest punt; l'aventura, el desconegut. El relat:
En trencar la
nit, l’Ed arribà al cap nord de l’illa. Ja havia passat dues vegades per tots
els pobles.
(...)
A través dels pins
es veia lluir un edifici clar, amb la façana revestida de fusta.
(...)
-El quedaràs
fins que arribi en Crusoe. Començaràs a treballar i després ja ho veurem.
Allotjament, àpats inclosos, dos marcs amb setanta l’hora. ¿Què me’n dius de
rentar plats? Si ets apte, com hem dit. Tota la resta... Tota la resta vindrà
després,
Sembla que per rentar plats no cal tenir massa experiència, però la seva feina, mica en mica, anirà més enllà:
15 de juny. La feina li resultava estranya i la feia amb poca traça.
Però ningú no venia a ensenyar-li o explicar-li.
(...)
Al
cap de tres dies l’Ed ja anava prou segur. L’esquena li feia mal, però les
cebes es pelaven soles.
(...)
Cada dia,
l’ajudant de Mike el Cuiner li duia el menjar al pati.
Però el millor estava per arribar. La coneixença d'en Kruso, una amistat que en algun moment sembla que hagi d'anar més enllà. O potser hi va?:
Ningú no considerava que en Krusowitsch fos rus, ni russoalemany, ni
alemany de Rússia.
(...)
L’Ed ja era part
de la tripulació.
(...)
En Kruso no era cap
salvatge, era el contrari d’un salvatge, despullat allà al quarto de rentar
plats, amb una bèstia desconeguda atrapada. En Kruso era pacient.
(...)
En Kruso caminava
amb l’esquena molt dreta, no amb pas atlètic, però sí poderós. (...) La feina
era una cosa que acomplien plegats, hi havia una mena de confiança.
Com a part de la tripulació, l'Ed participa de les estones del que la colla entenen per descans:
L’Ed bevia fort.
(...)
L’Ed anava begut.
Notava la soledat.
(...)
L’Ed es deixà
caure al llit i tancà els ulls. En Kruso havia insistit a dur-lo “a casa”, però
ara, estranyament, no se n’anava. S’estava dret en la foscor i no es movia.
(...)
L’Ed no tenia ni idea de qui era en Kruso, però de vegades li semblava tan familiar com la seva pròpia ànima.
(...)
En Kruso i l’Ed s’havien trobat en una confiança fundada en poemes i la seva comunió s’aferrava cada dia més.
(...)
L’Ed gaudia amb la confiança d’en Kruso.
Però, sabem qui és en Kruso? Ja hem vist que l'Ed, tot i que se sentia reconfortat amb la seva amistat, no en tenia ni idea:
En Kruso flotava davant seu com un
fantasma i a l’Ed li costava seguir-li el pas. El camí travessava uns aiguamolls.
(...)
La tàctica d’en Kruso es va perdre enmig del tumult
general. (...) Sempre havia jugat a l’esquerra.
(...)
Tot era diferent
de les nits. La fosca no s’empassava la nàufraga de l’Ed, era visible del tot.
(...)
Quan es va despertar pels volts de mitja nit, la porta de l’habitació
estava entreoberta.
(...)
La mà d’en Kruso
a la seva cara. Com si volgués cloure-li els ulls. Li feia mal, però també li
feia bé.
(...)
I aleshores ho
va sentir. Per primer cop. La veu habitava dins seu. La veu pròpia, com un
destí propi.
(...)
L’Ed mirà en
Kruso com qui mira un germà. Entre ells també hi havia una frontera.
(...)
El seu amic semblava intocable. Proper,
però intocable.
Bé, sóc conscient que més que aclarir res, tot plegat sembla més confús que al principi, però el relat és així i cal prendre's-el així, estrany i atraient, oníric, potser.
Només avanço una dada més, intrigant i que no desvetlla el final:
Al matí en Kruso havia desaparegut.
(...)
Totes les
fronteres s’havien obert. Obert feia dies.
(...)
El meu informe també revela la poca traça que
hi tenia, que lluny estava de complir. Un informe ple de detalls fútils, de
sentiments i pensaments, en lloc de fets.
Un reportatge de la revista Núvol, entre altres coses diu: "El lector atent, sensible al detall, aquell que gaudeix de l’escriptura curosa dels indicis,
sens dubte gaudirà de Kruso"
Lutz
Seller
Traduït
per Joan Farrarons
494
pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada