El gólem

Sant Matí d'Empúries
Març del 2025

No recordo com vaig a arribar a "El gòlem", tot un clàssic de la literatura fantàstica, de la que no em considero pas afeccionada.

És possible (m'ha passa més d'un cop) que el títol o bé la imatge de la portada m'hagin cridat l'atenció des de la prestatgeria de la biblioteca, però, val a dir, que no m'ha decebut en absolut.

I també, la coincidència remota amb un personatge del "Senyor dels anells" (Aquell que sovint deia "miii tesoroooo") que segueix rondant pels meus pensaments i que la Viquipèdia defineix així: 

"Gòl·lum és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana i protagonista principal de la seua novel·la El Senyor dels Anells. Originàriament era un hòbbit amb el nom de Sméagol, però en trobar l'Anell Únic va anar corrompent-se fins a convertir-se en una criatura deformada i retorçada completament dominada per la influència de l'anell"

Però centrant-nos en el llibre que ens ocupa, en la Introducció trobarem una petita síntesi que paga la pena recollir breument:

Gustav Meyrink (en realitat Meyer) va néixer el 19 de gener de 1868 a l’hotel Blauer Bock de Viena.

(...)

La falta d’amor durant la seva infantesa es reflecteix sovint en una sensació de solitud que desemboca en una gran necessitat d’intimitat i transcendència, i també en la presència de personatges femenins negatius en la seva obra. 

(...)

Als vint-i-quatre anys, Meyrink va intentar suïcidar-se. (...) va començar a interessar-se pels fenòmens ocults i les tradicions esotèriques.

(...)

La seva primera novel·la “El gólem” (1915), es va convertir en un gran èxit editorial.(...) Va ser adaptada al cinema.

(...)

Va morir el 4 de desembre de 1932.

Bé, la introducció segueix abocant-hi dades i més dades, però ho deixo aquí i em remeto a la definició de la Viquipèdia: 

"El gólem^[1] (plural: gólems; plural seguint l'hebreu: guelamim) (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una estàtua de pedra, d'uns dos metres d'alçada, plena de màgia. Té la propietat de transformar-se en la forma física de qui vulgui."

Endinsem-nos en el relat:

No estic ni adormit ni despert, i en aquest estat mig inconscient se’m barregen a l’ànima el que he viscut, el que he sentit i el que he llegit, com corrents de colors diversos i de llum que hi confluïssin.

(...)

De sobte vull preguntar qui és ara “jo”

Així doncs, em giro i m’allunyo. 

Aquest és ell, però i qui o què l'envolta?:

Jo tenia un rostre estrany, sense barba, amb els pòmuls prominents, i mirava des d’uns ulls oblics.

(...)

De sobte vaig comprendre les enigmàtiques criatures que vivien al meu voltant fins a la seva essència més profunda: es mouen sense voluntat per l’existència, animades per un corrent magnètic invisible...

Ja hem vist la definició de la Viquipèdia, però l'autor també ens aporta la seva:

Basant-se en les fórmules perdudes de la Càbala, un rabí va crear un home artificial, l’anomenat gólem, perquè el servís com a criat, toqués les campanes de la sinagoga i fes tota mena de treballs feixucs.

(...)

La història del gólem és difícil de resumir. (...) Aproximadament cada trenta-tres anys es repeteix als nostres carrerons un succés que en si no és especialment emocionat, però que escampa un terror que no té explicació ni justificació possible.

(...)

Potser està entre nosaltres, hora rere hora, i no ens n’adonem.

Però, realment existeix aquest personatge? O potser només ens parla d'ell mateix el narrador?: 

Vaig comprendre que els ressorts del meu pensament i dels meus actes estaven ocults en una altra existència oblidats, mai no els podria reconèixer: soc una planta tallada, un plançó que brota d’una arrel aliena.

(...)

Vull cridar i no puc. Uns dits freds m’agafen la boca i m’empenyen la llengua cap avall, contra les dents de davant. 

(...)

Em vaig quedar perplex. Sí, sí, això era veritat. Per què vivia allà? No podia explicar-m’ho. Què és el que em lliga a aquesta casa?

(...)

Durant una estona tot al meu interior va oscil·lar d’una banda a l’altra; després, de sobte, es va obrir pas violentament. 

Mogut per la seva paranoia, de sobte se sent envoltat de fantasmes. Ombres que possiblement només habitaven en el seu interior:

L’habitació estava mig en penombra, il·luminada lleugerament només per la suau resplendor que penetrava pel forat de la finestra. 

(...)

Dins meu germinaven des de feia molt de temps unes forces ocultes. (...) Durant una bona estona vaig anar palpant les parets amb les mans, però semblava que no s’acabaven mai.

(...)

Els contorns del fantasma es confonien, espectrals, amb la foscor, es contreien d’una manera amb prou feines perceptibles i es tornaven a expandir, com una respiració lenta que recorria tota la figura.

Potser incomprensiblement, un sentiment humà enmig de tanta foscor. Una dona, un desig, potser?:

Estava assegut al costat de l’Angelina, com embriac. Travessàvem al trot els carrers plens de gent.

(...)

Lentament em vaig acostar la seva ma als llavis, vaig retirar-li el guant blanc i perfumat, vaig escoltar com la respiració se li accelerava i, boig d’amor, vaig prémer les dents als palpissos dels seus dits.

(...)

L’esplendor d’una breu tarda m’havia convertit per sempre en un estrany a la meva pròpia llar. 

(...)

Havia dormit fins ben entrat el matí, sense somnis, sense consciència, com algú aparentment mort. 

Ombres confoses a
Sant Martí d'Empúries
Març cel 2025

Com podeu suposar hi ha més, molt més: confús, desordenat, paranoic... Però en el meu resum he decidit arribar al final, suposadament és clar, perquè res no resulta cert en aquest delirant relat i potser aquest és només un inici:

Estic estirat al llit i visc en un hotel.

Però no em dic Pernath.

És que ho he somiat tot?

No! Això no se somia.

Miro el rellotge: amb prou feines he dormit una hora. Són dos quarts de tres.

I allà hi ha penjat el barret estrany que he agafat avui equivocadament... 

 

El Gólem

Gustav Meyrink

Traducció i introducció de Ramon Monton

349 pàgines