El franquisme i l'holocaust

Eduardo Martín dePozuelo en la primera part del llibre fa un recorregut per un dels temes controvertits de la dictadura, com és el suposat suport que Franco va donar als jueus.

Interessants les aportacions en el que es refereix a aquest tema, altra cosa és la segona part del llibre (aquests "otros episodios desconocidos") que he trobat innecessària i amb una forta càrrega de propaganda vers el diari La Vanguardia, que encara que sigui el seu lloc de treball potser no hi calia ensabonar-lo tant. 

Vaja, en la meva opinió.

Però abans d'endinsar-nos en el que es refereix al suposat ajut per part de Franco als jueus perseguits, un petit apunt a tall de recordatori de l'arrel del problema:

La política antisemita nazi no distinguió entre los judíos alemanes y los que vivían en territorios ocupados, aunque procedieran de países amigos. 

És evident que entre els cercles franquistes, els "Reyes Católicos" eren presentats com a l'exemple a seguir, personatges endiosats pel règim fins el punt que als falsejats llibres d'història que s'ensenyava a les escoles al llarg de tota l'època de la dictadura, pràcticament es parlava dels Ibers, els Reis Catòlics, que van protegir Colom, fins el punt que la reina es va vendre les seves joies per poder finançar el viatge, (curiosa manera d'explicar la història) i gairebé a continuació fent un salt descomunal, hi apareixia Franco com "El hombre bueno que salvó a España de la barbarie del comunismo". I tot i que ho cito de memòria em sembla que poc m'aparto del text original.

Seguramente lo que más les costaba entender a los nazis es que, pese a la admiración que despertaban los Reyes Católico entre los falangistas y la intelectualidad triunfante de la Guerra Civil, el español de a pie no tenía nada contra los judíos, ni comprendía (o desconocía) el afán antisemita de los nazis, ya sea por lejanía ya sea por un escenario marcado por la postguerra, el hambre y el analfabetismo. 

Però Franco es posicionava obertament al costat de Hitler tant per ideals com per la inestimable ajuda que aquest li havia prestat al llarg de la guerra civil, i així feia costat a la seva política antisemita:

Según la historia aceptada, Franco se unió al alzamiento en el último momento y lo hizo cuando consideró, desde su punto de vista, que no había otro remedio mejor para España. Pero resulta que los datos que se desprenden de los documentos secretos apuntan a un Franco diferente, casi opuesto a la versión oficial.

A partir de les primeres informacions de l'avançament de les tropes aliades i de la definitiva derrota alemanya, va canviar ràpidament de posicionament i es va voler adjudicar uns mèrits que de cap manera li eren propis, sempre amb l'afany de congraciar-se amb els vencedors i d'anar-se mantenint al poder.

España, a través de un secretario de embajada, se interesó, tarde y mal, por la suerte de unos judíos que ya estaban siendo aniquilados. 
(...)

El régimen se atribuyó sin pudor la salvación de unos miles de judíos que en realidad evitaron la muerte gracias a las acciones individuales y contracorriente de un grupo de heroicos diplomáticos españoles que actuaron poniendo a riesgo sus vidas y desobedeciendo órdenes expresas de su Ministerio de Asuntos Exteriores. 

De tot això naturalment, el poble desconeixia cap detall, ja que la fèrria censura ho impossibilitava:

Para Franco y su Movimiento Nacional, la libertad de expresión –por supuesto inexistente- era un sinónimo de peligro y objeto de la más estricta vigilancia. 

(...)

Para ingresar en la Escuela del Periodismo en 1941 se exigía buena conducta, lo que significaba carecer de antecedentes penales y militar en FET y de las JONS. (…) Hay decenas de incidentes desagradables de los que fueron víctimas periodistas que simplemente dijeron algo que habían visto y que no agradó al censor de turno.