dissabte, 21 de març de 2015

Dia Mundial de la Poesia








Ventura Gassol

L'any 1923 en Bonaventura Gassol i Rovira (6 d'octubre de 1893- 19 de setembre de 1980), que havia abandonat el sacerdoci, escrivia aquest poema.




Avui, Dia Mundial de la Poesia, m'ha semblat un bon moment per recordar-ho.

Gaudiu-ne:





LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.


                                                       Ventura i Gassol









Federico García Lorca


I tampoc no puc deixar de recordar un altre gran i admirat poeta, aquest en llengua castellana, en Federico García Lorca (5 de juny de 1898 - 18 d'agost de 1936),  amb un petit poema poc conegut:










El Amor Duerme En El Pecho Del Poeta

Tú nunca entenderás lo que te quiero 
porque duermes en mí y estás dormido.
Yo te oculto llorando, perseguido
por una voz de penetrante acero.

Norma que agita igual carne y lucero
traspasa ya mi pecho dolorido
y las turbias palabras han mordido
las alas de tu espíritu severo.

Grupo de gente salta en los jardines
esperando tu cuerpo y mi agonía
en caballos de luz y verdes crines.

Pero sigue durmiendo, vida mía.
¡Oye mi sangre rota en los violines!
¡Mira que nos acechan todavía!
                                                               
                                                          Federico García Lorca 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada