Pedres

M'agraden les pedres i en tinc unes quantes que no vol dir que les col·leccioni, sinó que en recullo de llocs que per mi tenen algun significat especial.

Algunes me les han dut del cim d'una muntanya ben nostra que un dia amb molt esforç vaig aconseguir conquerir i que en aquell moment no vaig tenir esma de prendre cap record, o de la llera d'un riu, d'altres d'algun país llunyà i encara d'altres són d'algun lloc o moment significatiu per mi. El fet és que totes i cadascuna de les "meves" pedres tenen alguna història o secret que només jo conec.

En tinc alguna de minúscul·la com la que un matí de diumenge de fa ja molts anys, en un Garden em va quedar encastada a la sola de la sabata, o una altra de color verd i cantelluda que em van regalar en una fira només pel fet d'admirar-la.

Per tot plegat, quan vaig veure el títol d'aquest llibre, em vaig veure empesa a llegir-lo, però el cert és que ha estat un tant decebedor. Escrit per la Marta Alòs amb un llenguatge un tant ampul·lós, però amb escàs contingut, es limita a relatar alguna suposada història que podria haver ocorregut a unes també suposades pedres que en conservarien la memòria. Tot plegat força intranscendent.

Només un parell de citacions que potser s'adiuen una mica amb el meu sentiment envers les pedres:

Com jo, sabeu que la roca no és un mur ni un obstacle insalvable, sinó quelcom vulnerable, trist molts cops, ostatge d’ell mateix i fruit de passats adotzenats que tracen la seva història.

(...)

Perquè les pedres són els fulls del llibre de la nostra vida i les claus de la nostra història previuran per sempre més codificades a les roques.