Un relat breu de Marguerite Duras que tal com el títol indica, transcorre en l'espai d'una tarda, que a més és una calorosa tarda d'estiu. Podríem afirmar que es tracta d'una novel·la diferent, gairebé no hi ha cap tipus d'acció i tot i que no podem parlar d'un monòleg, el cert és que els pocs actors que interaccionen amb el protagonista, el senyor Andesmas, gairebé es limiten a incloure algunes falques que li permeten enriquir el seu monòleg interior.
Fa un any que el senyor Andesmas
viu en aquest poble, d’ençà que va aconseguir aquesta edat prou avançada per
tenir un motiu per deixar de treballar i esperar, distret, la mort.
Tot transcorre al davant la casa, un tant apartada del poble, que ha comprat per satisfer el caprici de la seva filla, mentre espera reunir-se amb el contractista a qui vol encomanar la remodelació de l'espai exterior amb una terrassa circular.
La calor i també l'avançada edat del senyor Andesmas, fa que sovint vagi fent capcinades, mentre, avorrit, contempla el paisatge que s'obre als seus peus i li arriba la remor llunyana de la música del ball que s'està fent a la plaça del poble. La seva filla, que l'ha pujat amb el seu cotxe fins allà, l'ha deixat inexplicablement sol esperant, mentre ella s'ha tornat a gaudir de la festa, amb la promesa que tornarà a recollir-lo abans no es faci fosc.
És la primera vegada que el senyor Andesmas veu aquesta casa que ha comprat per a ella. Sense veure-la, només perquè la desitjava, la hi va comprar, a la Valérie, la seva filla, d’això fa unes quantes setmanes.
(...)
La propietat que el pare ha adquirit a nom de la Valérie Andesmas abraça quaranta-cinc hectàrees de bosc.
Però les hores van passant, la música, fins i tot sembla cessar i per la casa només s'hi acosta una filla del contractista, que té una lleugera disminució, amb l'encàrrec que esperi el pare, i amb la qual estableix una intranscendent conversa que el commou, i l'esposa del mateix constructor que li fa saber que el seu marit li ha repetit que l'esperi, però al mateix temps deixa el dubte de la infidelitat d'aquest amb la Valèrie en l'aire.
No desvetllo el final, però certament tampoc és que la mateixa autora ens el desvetlli, només ens deixa insinuacions, pistes, alguna fosca història amagada potser...
Tot transcorre al davant la casa, un tant apartada del poble, que ha comprat per satisfer el caprici de la seva filla, mentre espera reunir-se amb el contractista a qui vol encomanar la remodelació de l'espai exterior amb una terrassa circular.
La calor i també l'avançada edat del senyor Andesmas, fa que sovint vagi fent capcinades, mentre, avorrit, contempla el paisatge que s'obre als seus peus i li arriba la remor llunyana de la música del ball que s'està fent a la plaça del poble. La seva filla, que l'ha pujat amb el seu cotxe fins allà, l'ha deixat inexplicablement sol esperant, mentre ella s'ha tornat a gaudir de la festa, amb la promesa que tornarà a recollir-lo abans no es faci fosc.
És la primera vegada que el senyor Andesmas veu aquesta casa que ha comprat per a ella. Sense veure-la, només perquè la desitjava, la hi va comprar, a la Valérie, la seva filla, d’això fa unes quantes setmanes.
(...)
La propietat que el pare ha adquirit a nom de la Valérie Andesmas abraça quaranta-cinc hectàrees de bosc.
Però les hores van passant, la música, fins i tot sembla cessar i per la casa només s'hi acosta una filla del contractista, que té una lleugera disminució, amb l'encàrrec que esperi el pare, i amb la qual estableix una intranscendent conversa que el commou, i l'esposa del mateix constructor que li fa saber que el seu marit li ha repetit que l'esperi, però al mateix temps deixa el dubte de la infidelitat d'aquest amb la Valèrie en l'aire.
No desvetllo el final, però certament tampoc és que la mateixa autora ens el desvetlli, només ens deixa insinuacions, pistes, alguna fosca història amagada potser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada