Carson McCullers, en les seves memòries inacabades, "Iluminación y fulgor nocturno" ens parla d'un episodi viscut i que va ser la seva font d'inspiració per escriure aquest delirant relat :
Fue en un bar de la calle Sand, en compañía de W.H. Auden y de George Davis, donde vi a una pareja extraordinaria, que me fascinó. Entre los parroquianos había una mujer alta y fuerte como una giganta y, pegada a sus talones, un jorobadito. Los observé una sola vez, pero fue al cabo de unas semanas cuando tuve la iluminación de “La balada del café triste”.
Carson va viure una vida força intensa, però molt condicionada per una malaltia mal diagnosticada que la va dur prematurament a la tomba.
Molt jove es va casar amb un home del qual es va separar. Profundament enamorada, va reincidir i es va acabar divorciant, si bé sempre va mantenir una relació una mica més que amistosa amb el seu marit, segons es desprèn del recull de missives publicades:
La razón por la cual me divorcié de Reeves fue que un día mi padre, que sabía lo cuidadosa que era yo con el dinero, me llamó a Yaddo para decirme que mi cuenta bancaria estaba al descubierto.
I ara sí, centrant-me en la "Balada", tal com he dit de bon començament, de no ser per l'aclariment fet en la seva auto biografia mai hauria pogut pensar que es tractés d'una història basada en una escena viscuda per l'autora. En la ficció ens descriu el cafè que durant un temps regentaran Miss Amèlia (la dona alta i forta), i l'altre protagonista que només coneixerem com "el jorobado"
Y lo cierto es que en este pueblo hubo una vez un café. (…) Había mesas con
manteles y servilletas de papel, ventiladores eléctricos con cintas de colores,
y se celebraban grandes reuniones los sábados por la noche. (…) Miss Amelia la
heredó de su padre, y al principio era un almacén de piensos, guano, comestible
y tabaco. Miss Amelia era muy rica: además del almacén, poseía una destilería.
(...)
El jorobado era un ser maligno: disfrutaba con las emociones fuertes, y se las componía para enzarzar a la gente sin decir una palabra, de un modo asombroso.
(...)
Existe un tipo de personas que tienen algo que las distingue de los mortales corrientes; son personas que poseen ese instinto que solamente suele darse en los niños muy pequeños, el instinto de establecer un contacto inmediato y vital entre ellos y el resto del mundo. El jorobado era sin duda alguna, de este tipo de seres.
Per sorpresa del habitants de la localitat i els habituals del cafè, la protagonista manté una estranya relació amb el geperut que un dia va aparèixer a la seva vida. Molt pendent i depenent d'ell, en té una cura exquisida, li concedeix tots els capricis, mentre que a canvi no rep el més mínim gest d'agraïment.
I així les coses, un bon dia apareix pel local Marvin Macy, un poca vergonya ex presidiari, que durant només deu dies va ser el marit de Miss. Amelia i el geperut es transforma en un gosset faldiller segons tots els indicis, perdudament fascinat o potser enamorat d'ell.
Desde el momento en que vio a Marvin Macy, el jorobado estaba poseído por un mal espíritu.
Això, és clar, portarà conseqüències tràgiques i inesperades que podeu descobrir si us abelleix llegir la història.
(...)
El jorobado era un ser maligno: disfrutaba con las emociones fuertes, y se las componía para enzarzar a la gente sin decir una palabra, de un modo asombroso.
(...)
Existe un tipo de personas que tienen algo que las distingue de los mortales corrientes; son personas que poseen ese instinto que solamente suele darse en los niños muy pequeños, el instinto de establecer un contacto inmediato y vital entre ellos y el resto del mundo. El jorobado era sin duda alguna, de este tipo de seres.
Per sorpresa del habitants de la localitat i els habituals del cafè, la protagonista manté una estranya relació amb el geperut que un dia va aparèixer a la seva vida. Molt pendent i depenent d'ell, en té una cura exquisida, li concedeix tots els capricis, mentre que a canvi no rep el més mínim gest d'agraïment.
I així les coses, un bon dia apareix pel local Marvin Macy, un poca vergonya ex presidiari, que durant només deu dies va ser el marit de Miss. Amelia i el geperut es transforma en un gosset faldiller segons tots els indicis, perdudament fascinat o potser enamorat d'ell.
Desde el momento en que vio a Marvin Macy, el jorobado estaba poseído por un mal espíritu.
Això, és clar, portarà conseqüències tràgiques i inesperades que podeu descobrir si us abelleix llegir la història.
La balada del café triste
Carson Mc Cullers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada