L'analfabeta...

Avui comentaré "L'analfabeta que va salvar un país" de la Jonas Jonasson; una història totalment desmarxada. que tot i que ha estat força nomenada com a divertida i original, personalment m'ha decebut i només a excepció d'alguna referència a la situació dels negres a Sud Àfrica i en particular de les dones, no li he trobat cap tipus d'interès.

A la Sud-àfrica dels anys seixanta, si eres negre, anaves brut i et faltaven la meitat de les dents, no tenies cap mena de possibilitat d’introduir-te al món dels blancs. 

(...)

La Casa Blanca, a Washington, va ser construïda en el seu temps per esclaus negres importat de l’Àfrica de la Nombeko. 

La protagonista indiscutible és la Nombeko. Nascuda el 1961, amb unes qualitats intel·lectuals excepcionals viu una vida dura i intensa, però també massa inversemblant que, com ja he dit, m'ha fet perdre tot interès pel relat:

Entre moltes altres coses, una nena molt treballadora.

(...)

La Nombeko va ser atropellada l’endemà de fer quinze anys. Però va sobreviure. 

(...)

Ja feia nou anys que la Nombeko havia estat condemnada a set anys de treballs forçats al servei de l’enginyer. 

D'una manera confusa i un tant esperpèntica aconsegueix una fortuna en diamants que durant molts anys té moltes dificultats per vendre i manté ocults cosits en la vora del seu atrotinat abric, mentre al juny 1976 queda reclosa un munt d'anys com a treballadora de l'enginyer Westhuizen, tot i que, paradògicament, és l'home que l'ha atropellat, participa en la creació d'unes potents bombes, es veu embolicada en la pèrdua d'una d'elles que molts cobejaran..., en fi...

Segons l’advocat de l’Engelbrecht, aquella noia negra s’havia llançat de cop a la calçada i al seu client no li havia quedat cap més remei que fer un cop de volant. Per tant, l’accident va ser culpa d’ella, i no del seu client. L’enginyer Westhuizen tenia pel cap baix cinc vegades més d’alcohol a la sang del que estava permès, i els negres, per insòlit que semblés, tenien dret a anar per la vorera. 
(...)

Així que es va acabar el judici, la Nombeko va anar a parar al seient del copilot del cotxe de l’enginyer, que amb una mà conduïa cap al nord i amb l’altra bevia a morro d’una ampolla de conyac. 

Potser algun altre lector hi trobarà quelcom més digne de ser esmentat, però el cert és que jo vaig arribar al final perquè em costa molt deixar un llibre inacabat, però val a dir que em vaig haver d'esforçar.