Memòria del buit

A "Memòria del buit" en Marcello Fois relata d'una manera novel·lada, la vida de'n Samuele Stochino, del qual s'han escrit com a mínim fins a cinc llegendes. I segons el meu parer, aquest llibre recull i fa evident la influència de la religió i les supersticions.

Tal com el mateix autor aclareix:

En Samuele Stochino és un personatge històric i alhora llegendari

En Samuele Stocchino (amb dues ces) és el personatge doblement llegendari que s’explica en aquestes pàgines.

Diu en Sánchez Piñol en el pròleg:

Marcello Fois és un autor Sard (...) Per als sards Stocchino (el protagonista) és una mica com Serrallonga per als catalans o Jesse James per als nord-americans. Amb un afegit: que la insularitat atorga un afegir de tragèdia a l’etern patetisme dels fora de la llei.

En Samuele gairebé es veu empès al bandolerisme des de ben petit, el dia que per atzar i misèria, acompanya el seu pare al bateig del fill d'un parent llunyà i en el llarg camí de tornada cap a casa en negar-li una mica d'aigua, el pare deixa la marca de la venjança al llindar de la porta:

Dies com aquest que els pares van decidir que acompanyaria el pare a Elini a la festa del bateig del fill d’en Redento Marras, duen la marca del foc del destí.
(...)
Explicada, aquella nit sembla poca cosa, perquè les nits no es poden explicar.

O potser ja des del moment del naixement comença a forjar-se el seu destí quan el sacerdot que l'ha de batejar, no sabem ben bé el perquè, és qui decideix com s'ha de dir en contra del desig dels pares que han de cedir per la forta pressió i poder de l'església, perquè... Al teatre de l’home hi ha papers assignats.

Que es dirà Samuele ho decideix mossèn Marci
(...)
El 20 de maig de 1895, mossèn Marci pot escriure amb bona lletra, per a l’empleat del padró: “Samuele Stocchino”

Ben aviat comença a forjar-se la llegenda al voltant de'n Samuele, un nen que pot anar poc a l'escola, però que és molt despert i aprèn amb facilitat. Passen els anys i en Samuele que creix espigat s'enrola com a soldat:

Als seus setze anys, que havia fet passar per divuit, en Samuele Stocchino d’Arzana, apte i enrolat, havia caigut de genolls i havia besat les lloses grises del moll per demanar al destí que la seva primera expedició el dugués a la glòria resplendent de les armes. 

(...)

L’entrada d’en Samuele Stocchino en guerra va rebre el bateig del gregal que canonejava a proa. I de la pluja torrencial que feia cantar els ponts del vaixell.

Aviat per mèrits propis és ascendit a caporal, però emmalalteix greument i és enviat a casa amb la certesa que no sobreviurà, però en Samuele és fort i comença a forjar-se la llegenda que és poc menys que immortal i és així que resulta temible:

Des que ha tornat a casa convalescent, quasi sembla un home de seny (...) El que fa por d’en Samuele és que sempre arriba a un pas de la mort i se’l treu de sobre.

La guerra arriba al final (teòricament) i en Samuele torna a casa i tracta de reconduir la seva vida:

Durant tot el 1919 les coses van com van. No gaire bé, no gaire malament, però en tot cas en Samuele s’asocia amb dos altres veterans del Kras per un assumpte de compra-venda i mediació de bestiar i tot sembla que més o menys rutlla... 

Ben aviat les coses es torçaran i l'empenyeran a una vida al marge de la justícia. En el seu afany per encalçar-lo, les autoritats s'acarnissaran amb la mare i la enamorada, fins i tot des de Roma posen preu al seu cap Han posat preu al cap d’en Samuele: deu mil lires i envien un personatge expert per tractar d'atrapar-lo, però tot és en va i un cop i un altre aconsegueix escapolir-se:

Efectivament, feia deu anys que en Samuele Stocchino aconseguí escapar-se de tothom que intentés agafar-lo. (...) Almenys tres vegades l’havien donat per mort i sempre havia tornat aparèixer. Sempre. 

Augmenta considerablement el preu de la recompensa, però tot és en va:

En Samuele Stocchino, ferotge i impertorbable, pregonat amb una recompensa de dues-centes cinquanta mil lires, no era enlloc i era a tot arreu.

Aquest no és pas el final de la història, però jo ho deixo aquí, només amb un comentari de l'autor:

Això que heu llegit no és la veritat. M.F.