Good bye, veritat

El que més em va cridar l'atenció d'aquest assaig de'n Joan Garcia del Muro Solans va ser el seu subtítol "Una aproximació a la post veritat que ara sembla estar tant de moda, i que jo sempre comparo amb allò tant antic del : "Difama, que algo queda"

No fa gaire, havia llegit "Soldats del no res" que en el seu moment ja vaig comentar aquí mateix. i que, val a dir, vaig trobar molt interessant i alhora preocupant, però en aquest cas les reflexions van en un altre sentit, com el títol indica, parla de la propagació conscient i programada de notícies falses, evidentment no contrastades i que no semblen rebre el rebuig de la població a qui estan adreçades i per tant es repeteixen amb total impunitat:

És el tema d’aquest llibre: després de l’adeu a la veritat el que ha vingut ha estat la postveritat.
(...)

En el món actual veritat s’identifica amb allò que vull que sigui veritat. Fa unes dècades aquesta confusió de la realitat amb la ficció hauria estat catalogada, gairebé, com a trastorn psicològic greu, però a hores d’ara sembla que les coses no funcionen així. (...) Veritat és allò que m’interessa que sigui veritat.
(...)

De mentides n’hi ha hagut sempre. El que crida l’atenció, en el moment actual, és que això sembla que ja no importa, que ja no és important distingir entre veritat i mentida.
(...)

Ja ningú diu la veritat, per això, ja ningú es pot apropiar d’una suposada legitimitat i superioritat moral que emanaria de ser veraç. Ningú diu la veritat. En realitat, ja no existeix la veritat i, per això, val tot. 

El problema pot ser aquest? seria tant lamentable que m'esgarrifa acceptar-ho:

Una bona història pot arribar a ser més versemblant que la pròpia realitat, ja que, si està ben construïda, encaixarà perfectament amb la nostra visió del món, cosa que, sovint, no passa amb la realitat real.

Perquè, d'alguna manera, sembla que tots, o una bona part de nosaltres, contribuïm a afavorir aquest estat de coses amb les nostres contribucions a les xarxes socials:

Cada vegada més, Internet s’està convertint no tant en una finestra oberta a la realitat, sinó en una mena de càmera de ressonància on trobem només aquella realitat que, de manera inconscient, nosaltres mateixos ens estem construint
(...)
La xarxa ens està reconfigurant a la seva pròpia imatge, tornant-nos més hàbils per a manejar i fullejar superficialment la informació però menys capaços de concentració, contemplació i reflexió. 

I és que tots podem ser-ne conscients que:

Google no t’informa de manera neutra de com és la realitat, sinó que interpreta quina és la realitat que vols trobar i te l’ofereix en safata. 

En una entrevista el 17 de novembre del 2017 a l'Ara.cat, concedida a raó de la concessió del 34è premi d'assaig Josep Vallverdú, l'autor ens ofereix aquesta lúcida reflexió:

"Si es dilueix el concepte de veritat, ens quedem sense punts de referència, no podem fer crítica ni un diàleg. Si prefereixo creure allò que m'agrada, el llenguatge perd el seu valor i se'n ressent la democràcia"

A mode de conclusió que només us valdrà si us decidiu a llegir l'assaig:

Acomiadar-se de la veritat comporta acomiadar-se, també, de la confiança en la paraula, de la possibilitat de rebel·lar-se contra la mentida i, per això, del pensament crític i, al capdavall, de l’exercici d’una política democràtica.