19 contes

Un breu comentari de "Anatomia de les distàncies curtes", un llibre de la Marta Orriols, que ha resultat un recull de 19 contes.

No és el primer cop que caic en un llibre de relats curts, tot i que no m’agraden, però aquest cop val a dir que no ho sabia i que un cop amb el llibre de la biblioteca a casa, m’he trobat amb la sorpresa.

El vaig demanar perquè acabava de llegir “Aprendre a parlar amb les plantes”, del qual tinc pendent publicar un comentari, però que puc avançar que em va semblar un llibre encantador amb una història que enganxa. Va ser per això que vaig decidir que llegiria alguna cosa més de la mateixa autora, però, val a dir que en aquest cas, res a veure.

Trobo que els relats curts, si no són d’una exquisidesa molt exclusiva, sovint es tracta tot de manera molt superficial i acaba referint-se només a petits apunts i pinzellades.

En aquest cas es tracta de 19 històries que no sempre tenen quelcom en comú. Així ens trobem amb la tendresa de “Tots els colors”, amb el despertar a la sexualitat homosexual de la protagonista, o millor encara del “Síndrome del membre fantasma” on el protagonista, Cada vegada que busca el tabac i no el troba, està convençut que el seu cervell ha tractat el tabac com una part més d’aquest cos que ara el reclama. I li dol.

I això al costat de la inversemblant història de “Sisif a la novena planta” on un incipient prometedor executiu veu el seu futur professional enfonsat quan s’ha de fer càrrec de la seva àvia dement: L’ha enyorat tot aquest temps, i comprèn que en aquesta enyorança hi ha, malgrat la nosa que significa en un moment professional clau, alguna cosa ja del tot irreversible.

Haig de lamentar que no he trobat cap altre història amb res significatiu a comentar, i que l'únic que m'han provocat la resta de contes, és una total indiferència, però potser hi haurà qui no estarà d'acord amb la meva percepció. Si és així i ho vol comentar, estaré encantada de contrastar opinions.