Santa Llúcia

                                                      Imatge manllevada de carrutxa.cat

Avui és Santa Llúcia, la patrona tradicional de les modistes que la mare, modista, cada any tractava modestament de celebrar. De fet, per gran emprenyament del pare molt intransigent sempre, tot quedava en anar a la Catedral a posar un ciri a la patrona.

Recordo que aleshores, ignoro si encara és així, la imatge estava en una mena de capella al Claustre.

Curiosament la mare, republicana convençuda i incrèdula tradicional, era no obstant molt de posar ciris i fer promeses que acostumaven a concretar-se en posar més ciris.

Personalment tinc una història, senzilla i molt llunyana que, ves per on, cada any en aquest dia em torna a la memòria. Devia tenir uns nou anys, quan un dia anava pel carrer del Carme, tornant de l'escola, sempre per la vorera, quan vaig veure una senyora gran, al que aleshores en dèiem una velleta, que dubtava si creuar o no a l'altre costat.

Pels qui no coneixen aquest carrer de Barcelona, no és pas massa ample i en l'època que comento, tampoc no era massa transitada per cotxes, però tot i això, la senyora vacil·lava. Em vaig acostar per preguntar-li si necessitava ajuda i em va dir que sí, que volia creuar, però que no hi veia i no gosava.

Naturalment la vaig agafar de bracet i vaig creuar amb ella (contravenint les indicacions de casa, ja que no ho tenia permès pels possibles "perills").

Bé, la petita història gairebé acaba aquí, però el record és que la senyora, quan es va trobar a l'altra costat, em va fer un petó i em va dir "Gràcies, que Santa Llúcia et conservi la vista". Podeu comptar que m'ho va dir en castellà, però el desig era el mateix.

I fins aquí. Ves a saber qui era la velleta, ni per què estava al barri. El que em va dir era una advocació molt freqüent,  que fins i tot l'he tornada a escoltar algun cop, però em va impactar i malgrat els anys transcorreguts encara ho conservo en la memòria. Va ser bonic i avui m'ha vagat de compartir.