Cartes a un amic alemany

Les “Cartes a un amic alemany” d'Albert Camus, es publicaren a França després de l'alliberament. Se'n va fer una tirada curta i mai no es van reimprimir.

En realitat aquest suposat amic alemany només és un interlocutor fictici que Camus, fa servir per abocar els seus neguits en uns moments en què la duresa de la guerra, en la que s'havia implicat activament militant en la Resistència, encara sotragava Europa. Publicada  el 1948, tot sembla indicar que els problemes que havia plantejat la guerra van ser el que el van inspirar.

Quan els esdeveniments han passat, sempre és fàcil veure-hi clar. El que no és tan fàcil és veure-hi, i sobretot veure-hi clar, lúcidament, enmig de la foscor. 

El llibre, breu, està composat per quatre cartes, que va escriure entre el 1943 i el 1944 i es van publicar per separat en unes revistes franceses.

És difícil comentar gaire més de la lectura a voltes impactant, amb paràgrafs per rellegir i reflexionar, possiblement sense arribar a copsar tot el sentiment, ni potser la ràbia i el dolor de l'autor.

I acabo amb un recull de fragments, potser no els més encertats, potser no els més durs, potser no els més significatius, però, això sí, els que m'han impactat especialment:

Mai no he cregut en la veritat per ella mateixa, però n'hi ha prou de saber que, fins i tot quan tenen la mateixa força, la veritat preval sobre la mentida.

(...)

La nit és un bon moment per meditar. Durant tres anys, vosaltres heu fet caure la nit damunt els nostres pobles i els nostres cors. Durant tres anys, hem perseguit, dins les tenebres, la raó que avui s’alça en armes davant vostre.
(...)

Els mots sempre agafen el color de les accions o els sacrificis que susciten. (...) Finalment heu entès el meu llenguatge que, de fet, mai no ha canviat. El que sostenia abans de 1939 és el mateix que sostinc avui.