Un jove hereu que decideix quedar-se a viure en una zona recòndita, una mare angoixada que lluita per rescatar-lo sense respectar la seva voluntat, un germà que el menysté i que només desitja desfer-se'n d'ell, una cunyada vídua que vol mantenir el seu status i fa mans i mànigues per tal de quedar-se embarassada d'ell...
Tot plegat una història força delirant i inversemblant, però alhora distreta.
 |
| Vall de Pineta Setembre 2021 |
El jove Ventura, fill d'una de les famílies amb més poder de la comarca, i notari de professió, ha participat en una batuda.
Ha patit un accident i de cop s'ha trobat perdut i amb dificultat per retrobar-se amb els companys, els quals tampoc no posen massa interès en rescatar-lo.
En contra de tots els pronòstics, el jove s'hi ha trobat bé perdut entre les penyes i decideix quedar-s'hi a viure:
Veïns del poble de Malpui,
batlle, metge... (...), us notifico a tots que he pres la ferma i lliure
decisió de quedar-me a viure aquí dalt, a la terra que, per dret de descoberta,
em correspon, per la qual cosa només us prego que em deixeu en pau.
(...)
Com cada nit, abans de
acotxar-se, va anar a treure el nas al mirador del poble.
Tot plegat ocasiona un considerable enrenou al poble, i de manera molt especial en la seva mare. No així en el germà que considera que li ha arribat l'oportunitat de fer-se amb la considerable herència de la família:
Nosaltres hem fet tot el que
bonament hem pogut perquè tornès a casa. Si no vol baixar, per ell va el
pollastre.
(...)
Ras i curt, que el batxiller
Mir, considerant-se un home savi i diferent de la resta dels mortals, ha deixat
de banda la societat per tal d’esdevenir completament lliure.
El temps segueix el seu curs, mentre que el jove es manté ferm en la seva decisió de quedar-se a viure en el racó que, segons ell, ha conquerit i en el que s'ha anat acomodant un habitacle i un petit hort.
Així les coses, la mare mor i el problema es veu agreujat:
Sisplau o per força que hauria
de baixar el Ventura, ja que, morta la mare, ningú no li faria pujar el menjar
allà dalt a la penya.
Es torna a fer un intent de rescatar-lo. Recordem, però que això és contrari a la voluntat del noi que ha decidit quedar-se a viure sol:
Els diumenges acostuma a
quedar-se tot el matí al mirador. Còmodament assegut al pedrís encoixinat amb
un tou de fenàs i protegit pel brancatge de la savina, deixa vagarejar la vista
damunt la fondalada de la Comella.
Però no ha estat només la mare qui ha mort, també el germà ho ha fet i ha deixat vídua sense fills, que malda per fer-se amb l'herència familiar i no se li acut res més que visitar el jove per fer-li una proposta:
-Què hi vens a buscar, a la
meva propietat?
-Llavor -va respondre ella-.
-Llavor de criatura (...) Tres
nits senceres s’hi va passar, allà dalt.
(...)
La maternitat furtiva, igual
com abans el rang de mestressa del Poblador, li havia pujat al cap. En comptes
de tancar-se avergonyida, no parava ni un moment a casa, tot el sant dia
rodava pels carrers.
I ja pràcticament arribem al final de la insòlita història, quan el refugi que s'ha construït el que ja tothom coneix com "El salvatge dels Pirineus", es comença a esfondrar, i de nou sorgeix la qüestió de rescatar-lo, aquest cop mitjançant un globus aerostàtic:
La feixa està condemnada a desaparèixer.
(...)
Efectivament, es tractava d’un
aerostàtic amb tres figures humanes movent-se dins la cistella. (...) Va seguir
tota l’operació d’aterratge.
(...)
-I hem vingut expressament per
vós, senyor Ventura Mir, per portar-vos a casa si així ho desitgeu.
(...)
Tingueu en compte que tot lo
que veieu, marges, arbres, camps de conreu, tot, àdhuc el matoll més
insignificant, absolutament tot està convenientment escripturat i enregistrat a
l’arxiu de la Feixa.
I jo ho deixo en aquest punt, si voleu saber com acaba aquesta història, haureu de llegir el llibre.
El salvatge dels
Pirineus
Pep Coll
327 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada