Es podria simplificar el comentari només fent referència a que és el fruit d'un enfrontament entre dos homes que defensen idees contradictòries. Però en realitat és molt més.
A més de dos caràcters, dos objectius, dues històries gairebé enfrontades, hi ha també dos sentiments polítics i culturals i un rerefons de violència més o menys evident.
 |
| Febrer del 2025 |
I comencem amb l'arribada a l'illa de'n Lloyd, un pintor professional que cerca la calma i el paisatge:
En Lloyd va atansar el
cavallet al barquer passant-lo per sobre de la paret del moll cap al mar.
(...)
En Lloyd es va cordar l’impermeable i es va calar
bé la gorra de tweed.
(...)
Va saludar en Francis amb el cap.
Ja veiem: Polit, endreçat, potser una mica poruc, molt educat...:
Les onades escometien la barca per l’esquerra,
després per la dreta, i feien anar en Lloyd d’un costat a l’altre, el feien
botar, caure, rodolar, mentre ell estrebava el coll i l’esquena.
(...)
I com saps per on has d’anar?
Pot ser
molt difícil quan hi ha boira.
(...)
En Lloyd va distingir-hi una cala, un escar i una
platja. (...) Els dos homes es van barallar amb l’aigua, que passava del blau
al verd, del gris pissarra al negre; la superfície i les entranyes de l’aigua
s’agitaven i es barrejaven per empènyer i tirar enlaire la barca.
(...)
Els barquers i els illencs se’n van anar de
l’escar, seguits dels homes carregats amb la barca, els rems, el cavallet, la
caixa de les pintures i els pinzells, però ell es va entretenir per rentar-se
la cara i els cabells.
(...)
A ells no volen que els pinti.
Els barquers i la resta d'habitants del poble, comenten, especulen i, com és natural, prenen partit. Jo només afegiré un petit recull de les seves converses i cabòries:
Els barquers xerraven amb els vells de l’illa,
boques desdentegades, americanes amb una capa de brutícia i de sal de mar,
cares plenes d’arrugues profundes. (...) Va tancar els ulls per calmar les
entranyes, però les onades no paraven d’envestir-lo per dins.
(...)
Pobre home, va fer en Francis.
(...)
Els vells
el van saludar amb la mà, li van somriure i el van observar mentre ell avançava
pel camí esquivant obstacles, insegur de la ruta.
I la relativa calma es veu interrompuda amb l'arribada d'en Masson, un lingüista.
Potser excessiu, generós, amb un punt de prepotència:
El francès treia regals de la bossa.
(...)
Soc lingüista, senyor Lloyd, i la meva
especialitat són les llengües en perill d’extinció.
(...)
En Masson va obrir el magnetòfon i va treure quaderns i bolígrafs de la bossa. (...) Els homes de l’illa encara pesquen, però les dones i la canalla ja n baixen a la platja, ja no arrepleguen cargols i algues, i això és una llàstima.
(...)
Vam acordar un títol, un títol per a la meva tesi. Per al meu treball.
I qui és?
Evolució o extinció?
I també algun apunt als diversos i documentats esdeveniments ocorreguts a l'entorn de l'IRA:
Dos homes joves truquen a la porta i demanen per
ell. (...) Disparen al catòlic de trenta-quatre anys per l’esquena davant de la
seva dona.
(...)
John Henry Scott porta un camió cisterna de llet i
tothom li diu Jack. (...) L’IRA fa foc i li dispara diverses vegades al cap i
al cos.
(...)
L’IRA aparca un camió de transport de porcs ple d’explosius al costat d’una parada d’autobús a Rosslea. (...) L’IRA fa esclatar la bomba i mata Sylvia Crowe i fereix les altres tres persones de la parada, i també els quatre membres de l’UDR.
(...)
James Joseph Porter, pagès protestant de
seixanta-quatre anys i membre a temps parcial del Regiment per a la Defensa de
l’Ulster, va vestit, però descalç. Té el cap fet miques.(...) disparades per
l’IRA
(...)
Una dona de Belfast Oest truca a la policia el dijous 2 d’agost per dir que li han entrat a robar.
(...)
Eles agents van a la casa (...) Quan baixen del Land Rover, l’IRA fa foc des d’una finestra. (...) mata l’agent Derek Davidson, de vint-i-sis anys, protestant, casat, pare d’una nena i originari d’Edimburg
(...)
William Whiiten, seixanta-cinc anys, mor a l’hospital el divendres 3 d’agost de resultes de les ferides causades al juny per una de les bombes que l’IRA va fer esclatar en cinc hotels a Irlanda del Nord.
I, un cop esmentada la qüestió de l'IRA, també és oportú, una referència a la llengua irlandesa:
La llengua irlandesa és moribunda, però encara no
s’ha mort del tot. (...) És una mort lenta, que dura des de fa segles perquè
els seus parlants l’abandonen per l’anglès.
(...)
Hem de protegir les zones on es parla l’irlandès,
va dir en Masson. (...) Quina importància té si la llengua desapareix?, va fer
en Lloyd. Si tothom parla anglès?
És la seva llengua. Única d’ells, va dir en
Masson.
I què?
Que transmet la seva història, la seva manera de
pensar i de ser.
I un cop més es fa evident la divergència de parers dels dos protagonistes principals de la història:
Hem de continuar endavant. Progressar.
(...)
Es tracta del bé comú.
I què?
Que si l’anglès és millor pel bé comú, parleu
anglès.
(...)
Per progressar, aprens la llengua del
colonitzador.
He fet referència als més vells, al que en pensen i senten, però i els joves? Quines son les seves aspiracions?:
Val més no portar botes d’aquelles. Val més no ser
pescador. Val més ser artista, dibuixar la mort en comptes de morir-se.
(...)
No ho faré. No seré pescador. No seguiré aquella
tradició. La tradició d’ofegar-se. (...) Això no és per a mi, mare, va dir.
(...)
Hauré de fúmer el camp de l’illa. Anar-me’n.
Emigrar.
Els equips de filmació, els periodistes només
vindran a aquesta terra
per parlar de soldats, armes i bombes, de la història d’ara,
per escriure relats de mort, odi, por, venjances, represàlia sobre represàlia,
una espiral biliosa fins que els assassins que sotgen als carrers
en la foscor
de la nit ja no recorden de què es vengen.
la podeu recuperar clicant l'enllaç.
La colònia
Audrey Magee
Traducció de Josefina Caball
374 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada