Somniar...

"Un camí, quina cosa més curta de dir
quina cosa més llarga de seguir..."
del "Poema de Nadal" d'en Josep Mª de Sagarra

Una lectura tortuosa i força complexa, de l'estil habitual de'n Murakami. Jo seré breu.

Vagi per endavant que l'he gaudida, i possiblement a banda del contingut, m'ha dut a endinsar-me en records i pensaments que mantinc amb mi des de fa gairebé tants anys com amb els que hi compto. I és que ja de ben menuda m'inquietava el sentit dels meus somnis que, en molts aspectes, els preferia al que s'esdevenia a diari i que coneixem com a realitat.

I ara, emulant modestament al gran escriptor, em permeto afegir: Però la realitat és la que vivim, patim, gaudim... mentre estem desperts, o potser s'acosta millor a la certesa la que s'esdevé en els nostres somnis?:

Jo no desitjava res més que entrar a la ciutat. I trobar-hi el teu jo real. (...) -Seràs el lector de somnis -vas dir abaixant la veu. Com si desvelessis un secret important.

(...)

-Jo seré el lector de somnis i cada nit llegiré somnis antics a l’arxiu de la biblioteca de la ciutat. I tu seràs sempre al meu costat. El teu jo real. 

La meva infantesa no era pas paradisíaca, en època de post guerra, del "bàndol" dels perdedors... 

I els nostres protagonistes?:

Jo vivia en una zona residencial tranquil·la de prop de la costa, i tu al centre d’una ciutat molt més gran i animada. (...) Amb la situació que teníem, ens veiem potser una vegada o dues al mes.

(...)

Tu i jo no anàvem mai a casa de l’altre.

Ben aviat vaig trobar una magnífica evasió quan es va inaugurar una biblioteca a prop d'on vivia: Curulla de llibres des d'on podia viure aventures extraordinàries i impossibles: 

Vaig empènyer la porta d’aquell edifici el vespre del tercer dia que era a la ciutat.

Era un antic edifici de pedra sense cap tret distintiu.

(...)

No es veia ni un sol llibre, però malgrat tot tenia l’aire de ser una biblioteca.

(...)

A la sala hi regnava una placidesa càlida. Encara que no hi hagués cap rellotge, el temps passava en silenci. 

Però aquesta biblioteca que ens presenta l'autor, dista molt de les autèntiques que he seguit freqüentant:

A l’arxiu de la biblioteca en lloc de llibres hi havia una gran quantitat de somnis antics.

(...)

No cal dir que els esdeveniments que tenen lloc dins els somnis són absolutament diferents de la vida diària.

(...)

Aquest jo d’aquí no és la meva essència, la meva essència és en un altre lloc. El jo d’aquí té la meva aparença, però en realitat no és més que una silueta projectada a terra o a la paret...

(...)

Tu eres l’encarregada d’escollir els somnis antics que havia de llegir cada dia i deixar-me’ls a l’escriptori.

(....)

Jo treballava en aquella biblioteca. No sabia quina feina concreta hi feia.

Ara ja, els nostres estimats protagonistes viuen en la ciutat dels somnis. Una ciutat emmurallada de la que no es pot sortir i l'entrada és confusa:

El lloc on vivien les ombres era un punt intermedi entre la ciutat i el món de fora. Jo no hi podia sortir al món de fora, i l’ombra no podia entrar a la ciutat. El “clos de les ombres” era l’únic lloc on una persona que havia perdut l’ombra es podia trobar amb l’ombra que havia perdut.

(...)

La gent que vivia a la part de dins de la muralla no en podia sortir, i la gent que era a fora no hi podia entrar.

(...)

De la mateixa manera que el cervell humà es divideix en l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerre, el riu dividia la ciutat en la part nord i la part sud, que eren més o menys de la mateixa mida.

I, és clar, resulta inevitable endur-se "la feina" a casa:

Una nit vaig tenir un somni estrany. Bé, pot ser que no fos un somni, sinó una escena d’un dels somnis antics que havia llegit a la biblioteca.

(...)

A quin dels dos mons havia de pertànyer? M’era impossible decidir-ho.

(...)

La realitat i la irrealitat van entrar en conflicte i es van confondre dins el meu cervell. Em trobava just al llindar entre aquest món i l’altre. 

(...)

Hi ha diferents realitats que es barregen, diferents opcions que s’entrellacen i que acaben produint una realitat general -allò que considerem que és la realitat.

I la suposada i/o esperada tornada a la "realitat" no resulta plaent:

Què em va passar? Per què sóc “aquí”? No he acabat d’acceptar aquesta “realitat que ara m’inclou d’aquesta manera. 

(...)

En aquest “món real” soc un home de mitjana edat, sense cap característica destacable. Ja no soc un “especialista" amb una aptitud concreta, com quan vivia a la ciutat.

I al final del camí...
El No Res

Ho sabíeu?

Les biblioteques existeixen per satisfer l’ànsia de coneixement de les persones. Independentment de l’objectiu que tinguin.

(...)

Em costava distingir el meu desig passat del meu desig present, es barrejaven dins meu i es confonien en un de sol. Aquella sensació em va torbar una mica. 

(...)

Què era real i què era irreal? En aquest món existien realment coses com les muralles que separessin la realitat de la irrealitat?

(...)

Quan un somni acabava d’explicar la seva història, el deixava anar suaument. Llavors el somni surava lleuger per l’espai i desapareixia sense fer soroll. L’únic que em quedava a les mans era la closca buida que l’havia contingut. 

 

 

La ciutat i les seves muralles incertes

Haruki Murakami

Traducció d’Albert Nolla

572 pàgines