dijous, 25 de juliol de 2013

Retorn al passat i una troballa.

Fa 13 anys un 13 de juliol vaig començar el meu Camino de Santiago.Al llarg d'una mica més d'un mes vaig caminar des de Roncesvalles fins a Santiago.

Tot i que vaig portar un petit diari d'aquells dies i d'algunes de les experiències, amb els anys he anat madurant la intenció de retrobar-me amb algun dels camins per tal de reviure aquella experiència, però ara en un to més pausat, sense grans caminades ni presses per mirar de cercar un lloc en l'alberg de torn, i poder així gaudir del paisatge i endinsar-me en els records que em transportaven a antigues sensacions.

En aquell Camí jo cercava la petja dels antics pelegrins que al llarg de tants anys havien caminat pels mateixos camins i pensava tenir la sensació que hi hauria quelcom de màgic, d'espiritual. Sincerament no va estar així, possiblement jo cercava la utopia, i si bé en algun tram només el soroll de les meves passes acompanyava el silenci i podia deixar volar els pensaments, l'encant aviat es veia trencat en arribar a l'alberg on tot eren presses per trobar llit, on hi havien persones que s'havien desplaçat en cotxe fins a la vora i llavors demanaven ser els primers, on també n'hi va haver que aprofitaven el Camino per "lligar" i es portaven les conquestes al dormitori compartit i poc els importava si estaven a la llitera de sobre i incomodaven amb sorolls i esbufecs els qui volien dormir, on encara de matinada començaven a potinejar entre les seves coses, encenien llanternes i feien tot el soroll que es pot imaginar abans de reprendre el camí.

Tampoc no estic dient que hagi de ser un temps d'abstinència i/o ascesi, cadascú té les seves necessitats i les satisfà com bonament pot o el deixen, però com en altres aspectes, vaig observar una manca total de respecte vers el qui cercaven el recolliment i la introspecció, que també n'hi havien.

És clar que hi va haver albergs on es respectava escrupolosament el silenci i una raonable intimitat, on es podia descansar i on la seva hospitalitat era la que s'hauria d'esperar si el Camino no estès, al meu entendre, tan desvirtuat. En aquests llocs, comptats, era tot un plaer departir amb els responsables, llargues converses en veu baixa que tornaven la pau a l'esperit.

El meu objectiu no era ni de bon tros religiós, com ja he dit volia gaudir del silenci, el paisatge, deixar-me dur, una mena de viatge interior, però hi havia algun grup clarament creient amb els què també era un plaer compartir experiència, ja que el seu capteniment, encara que per diferent motiu, era semblant al què jo cercava. Més d'un cop em vaig demanar si haurien trobat el què cercaven: no ho sé perquè no sempre coincidíem els mateixos en les etapes, però veient el mercadeig que em vaig trobar en arribar a Santiago em fa témer que no.

Ara ha estat diferent, el tram que he visitat manté sens dubte la magnificència del paisatge, les petites localitats encisadores i l'amabilitat dels habitants, però també he pogut observat una massificació de pelegrins i allotjaments "rurals". Són molts els qui han vist un negoci en el Camino i és així que han obert múltiples establiments on captar la part més materialista dels caminants. No he entrat en cap alberg, però he tingut ocasió de parlar alguna estona amb algú que no era el primer cop que feia el Camino i pels seus comentaris m'he pogut fer una idea de la degradació que està sofrint degut en gran mesura a la mercantilització a que ens aboca aquesta societat de consum.

He deixat pel final el relat de la troballa que tot i no formar part del Camino, té relació amb la guerra civil, i com em sembla que ha quedat palès en altres ocasions, és un tema que en mi desperta un interès especial.

Va estar d'una manera casual que una tarda voltant en cotxe per algunes carreteres locals, més en concret a la carretera que va de Güesa a Virángoz vam veure un petit monòlit que va cridar la nostra atenció i encuriosits ens vam aturar a mirar-nos-el més d'a prop i treure'n unes fotografies.

La inscripció està escrita en les quatre llengües oficials d'Espaya, cosa també que cal ressaltar ja que, almenys jo no ho he vist en cap altre lloc i que considero un exemple a seguir.
Per si no es pot llegir correctament l'encapçalament ho transcric:

"A los 2000 prisioneros antifascistas que abrieron esta carretera"




Podeu trobar més informació aquí

1 comentari:

  1. Carme, per començar no està gens malament. Obro el teu Bolg i em trobo això. Plas, plas, plas

    ResponElimina