dimarts, 24 de desembre de 2013

La transició

Paloma Aguilar Fernandez va realitzar la seva tesi doctoral al març de 1995 en la qual es fonamenta el llibre que posteriorment va publicar al 1996 "MEMORIA Y OLVIDO DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA"



En el seu estudi repassa tots els factors que van incidir d'una o altra manera en la transició. És sens dubte un estudi molt acurat, però vist ara, amb el pas dels anys hi ha aspectes que potser jo tampoc no els veig com a les hores.

El meu record de la transició, potser induïda per tota la propaganda que se'n va fer, és que em va semblar, tal com deien, "modèlica" i n'estava molt satisfeta per aquest fet. Pensava que potser per primer cop els espanyols havíem sabut fer les coses ben fetes, sense enfrontaments i fins i tot sense tensions. Els pares havien mort i jo tenia presents els seus auguris referents al tarannà dels governants que no van poder evitar la guerra, massa recent encara en la seva memòria, i amb sorpresa vaig veure que tot s'esdevenia pacíficament. Què n'estava d'equivocada! Fins i tot he trigat molts anys a saber que quan demanava l'amnistia pels presoners polítics, m'amagaven que aquesta amnistia es feia extensible als seguidors del dictador.

El pasado no es ni totalmente  inmutable ni absolutamente precario, sino que es una imagen sobre la que se añaden, intermitentemente, nuevos elementos. Aunque es cierto que el pasado se reconstruye para legitimar el presente, este pasado, en algunos aspectos y bajo ciertas condiciones, muestra una firme resistencia ante los esfuerzos por ocultarlo y modificarlo. Más pronto o más tarde acaba aflorando.

No fa gaire que s'han fet públiques noves informacions referents al redactat de la Constitució i és que mentre els polítics estaven reunits tractant de cercar un text amb el què es poguessin arribar a un mínim d'acords, en una sala propera hi estaven reunits representants dels militars als quals calia anar-los informant de tot el procés per tal que poguessin introduir les seves esmenes o donar la seva aaprovació. Tot s'havia de fer d'acord amb els seus interessos.
No se n'ha parlat de les altes instàncies eclesiàstiques, però intueixo que també hi devien anar imposant les seves condicions.

Extremadamente compleja es la relación que se establece entre el olvido, el perdón y la reconciliación. Por una parte se podría decir que la reconciliación ideal es aquella que parte del perdón mutuo y explícito así como del reconocimiento de las responsabilidades por la falta cometida. Si esto se llevara acabo con sinceridad no sería necesario olvidar para poder convivir en armonía, ya que el problema habría quedado resuelto y la posibilidad del conflicto zanjada. En este caso, sería posible ejercer la justicia contra los principales responsables del hecho en cuestión y la memoria podría jugar un papel muy positivo al impedir que dichos acontecimientos volvieran a producirse.

Tot i reconèixer que eren moments un tant delicats, també és cert que per arribar a una reconciliació efectiva hauria calgut fer un repàs i potser clarificar diferents aspectes que no ho afavorien i dels que l'autora en fa un recull:

El Valle de los Caídos
Independentientemente de la autoría original de la idea, Franco la convirtió en un proyecto propio.
(...)                                                       
La mayor parte de la mano de obra, según testigos presenciales, eran  tanto prisioneros de guerra como encarcelados por motivos políticos; de hecho, la mayoría de la población penal en los primeros años del régimen lo era por motivos políticos.
(...)
La memoria oficial no pudo imponerse a la conciencia de la mayoría, y el Valle de los Caídos es recordado como un ostentoso y desafortunado panteón que Franco se hizo a sí mismo y a los vencedores de la guerra.

I per si amb tot això no n'hi hagués prou, posteriorment també hem sabut que al Valle hi van portar sense el consentiment de les famílies, morts republicans que en un exercici de cinisme van soterrar al costat de la tomba de l'artífex de l'aixecament i principal responsable de tantes morts.
Famílies senceres es van sentir humiliades i varen tractar infructuosament de recuperar els seus difunts, però aquest dret els ha estat negat de forma sistemàtica.


La Corona
Con la aprobación de la Ley de Sucesión de 1947 España se había convertido en un reino y en 1969 Franco nombraba su sucesor al Príncipe Juan Carlos, quien hubo de comprometerse, públicamente, a defender las Leyes Fundamentales y a que el denominado “espíritu del 18 de julio” rigiera su actividad pública.

El desastre del "café para todos"

La estructura territorial del Estado
Mientras que los partidos nacionalistas catalanes y vascos defendían la autonomía para las regiones con entidad histñórica diferenciada, casi todos los partidos de ámbito estatal apoyaron, amparándose en la necesaria solidaridad interregional y en la negativa a amparar discriminaciones en la Constitución, la implantación del esquema autonómico en todo el territorio español.

El desfile de la Victoria
El dia 6 de mayo de 1977, el desfile tradicional cambió, definitivamente su denominación, por el Día de las Fuerzas Armadas.
En 1978 se estableció “con caràcter oficial y permanente el Día de las Fuerzas Armadas”, acompañado de un acto de homenaje a la bandera que se celebró la víspera.

Jo vaig néixer als quaranta, però mentre a l'escola rebia una instrucció molt manipulada, per sort a casa tenia el tímid contrapunt (havia molta por encara), que m'ajudava a mesurar les coses, com també ho ha fet la meva inquietud personal per anar esbrinant tot el què m'ha estat possible al llarg d'aquests anys.

Parece que los que recibieron las narraciones más maniqueas, en los años cuarenta y primeros cincuenta, al haber podido acceder posteriormente a otras interpretaciones, o al haber recibido en sus hogares visiones distintas, han podido haber rechazado lo que les contaron de niños. Y es que cuando existen memorias alternativas a la oficial, sumamente distintas de la primera, no es fácil que ésta se imponga sobre las demás, a pesar de la represión y de la uniformidad de los mensajes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada