El Teatre és una de les meves afeccions preferides. M'agrada aquesta sensació de trobar-te immers en la història, gairebé formant part del mateix escenari, amb els actors que pots figurar-te que se t'estan adreçant a tu directament: en una paraula, creient-te la història.
He estat un temps sense anar-hi, en part per motius personals i d'altra que tampoc no trobava obres que em cridessin massa l'atenció, però en poc temps ha coincidit que he assistit a tres espectacles diferents:
Una obra com feia temps que no veia, amb la magistral Emma Vilarasau i tot un planter d'actors immillorables. En principi tenia els meus dubtes donat la llarga durada (3 hores), però em vaig acollir a les facilitats d'una oferta d'Omnium Cultural de Sabadell que a més de l'entrada incloïa el desplaçament en autocar fins gairebé la porta del Teatre Goya a Barcelona.
Les tres hores em van passar en un no-res, ja des de les primeres escenes i quan va arribar el descans anunciat em semblava que m'hi havia acabat de seure malgrat que pràcticament ja en feia dues hores.
Al ser un argument ambientat en la guerra civil, on els bombardeigs es fan molt evidents, no vaig poder evitar el pensar en les angoixes i tribulacions que van haver de viure els meus pares. No desvetllaré l'escena final que ens va deixar a tots els assistents completament fascinats del què s'esdevenia a l'escenari, si us agrada el teatre i en teniu ocasió no us la deixeu escapar.
L'oncle Vània:
Aquesta obra s'ha representat a Sabadell, al Teatre del Sol. No era el primer cop que anava a aquest teatre, tot i que ara feia força temps que no ho havia fet ja que han estat una llarga temporada programant musicals, que no són del meu grat.
Haig de confessar que a mi els autors russos em resulten una mica feixucs i em costa d'entrar en els arguments i en el llenguatge una mica envitricollat i aquest cop no va ser pas massa diferent. Amb això tampoc no vull dir que m'avorrís, però tampoc no em va entusiasmar. Els actors, tret d'alguna excepció com ara en el paper del mateix Vània, com de la neta i el metge, no estan precisament massa encertats i en algunes escenes el ritme decau força, però tot i així va ser una vetllada agradable.
Consell Familiar:
Aquest cop de nou a Barcelona a la Sala Beckett, un espai força conegut i apreciat per mi, però que ara ja feia uns quants anys que no trepitjava.
Ben interpretada, però una mica superficial, no ha estat ben bé el què m'esperava i tret d'algun moment força reeixit, no passa de ser un divertiment una mica allunyat d'altres obres de petit format que estava acostumada a gaudir en aquesta sala. Penso que la idea és bona, però que podia donar una mica més de sí tot aprofitant el moment històric que estem vivint.
En resum, he recuperat les bones sensacions d'endinsar-me en diferents situacions i històries i com era d'esperar amb diferents resultats, tot tal i com ho havia deixat. Hi tornaré.
Al ser un argument ambientat en la guerra civil, on els bombardeigs es fan molt evidents, no vaig poder evitar el pensar en les angoixes i tribulacions que van haver de viure els meus pares. No desvetllaré l'escena final que ens va deixar a tots els assistents completament fascinats del què s'esdevenia a l'escenari, si us agrada el teatre i en teniu ocasió no us la deixeu escapar.
L'oncle Vània:
Haig de confessar que a mi els autors russos em resulten una mica feixucs i em costa d'entrar en els arguments i en el llenguatge una mica envitricollat i aquest cop no va ser pas massa diferent. Amb això tampoc no vull dir que m'avorrís, però tampoc no em va entusiasmar. Els actors, tret d'alguna excepció com ara en el paper del mateix Vània, com de la neta i el metge, no estan precisament massa encertats i en algunes escenes el ritme decau força, però tot i així va ser una vetllada agradable.
Consell Familiar:
Aquest cop de nou a Barcelona a la Sala Beckett, un espai força conegut i apreciat per mi, però que ara ja feia uns quants anys que no trepitjava.
Ben interpretada, però una mica superficial, no ha estat ben bé el què m'esperava i tret d'algun moment força reeixit, no passa de ser un divertiment una mica allunyat d'altres obres de petit format que estava acostumada a gaudir en aquesta sala. Penso que la idea és bona, però que podia donar una mica més de sí tot aprofitant el moment històric que estem vivint.
En resum, he recuperat les bones sensacions d'endinsar-me en diferents situacions i històries i com era d'esperar amb diferents resultats, tot tal i com ho havia deixat. Hi tornaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada