LA TERRA PROHIBIDA: III Les fronteres interiors

Grafit a Sabadell

De nou Manuel de Pedrolo ens presenta una història del retorn després d'onze anys, d'un exiliat polític, l'Albert Cros, un mestre que ara s'ha de mal-guanyar la vida fent de professor de francès en una acadèmia, alhora que complementa els ingressos fent traduccions de novel·letes edulcorades i insubstancials adreçades a jovenetes. 

Ell, però encara manté intactes els seus ideals respecte Catalunya i la República.

Semblava que no s'adonessin [la dona i el sogre] que les mans brutes les hi tenien tots els homes i dones que feren la guerra. I ell l'havia feta a consciència des del primer moment, generosament vessat per una causa en la qual creia, en la qual no havia deixat de creure.
(...)

Ara, haver lluitat amb la República, haver defensat una causa justa i patriòtica era haver fet política. Pronunciar el nom de Catalunya, era encara fer política. 

Porta una vida senzilla amb la dona que gairebé ja li resulta una desconeguda i els fills, però també en aquest cas ensopega amb una complicada història amorosa amb una jove alumna que li fa trontollar la seva quotidianitat. 

Tampoc la seva situació a la llar no li és en absolut còmoda. Els seus gustos topen frontalment amb els de la seva dona, només preocupada a aparentar i a esborrar el passat del marit: "El que voldria és no sentir-ne parlar més, d’aquesta ditxosa guerra" [Comentari de la dona]. Li és negat el mínim espai confortable per tal de desenvolupar la seva tasca i endreçar els seus llibres. Ell, però, calla, observa i rumia.

El salonet! Sempre n’havia volgut tenir un, i ell encara no havia esbrinat per què, puix que de visites ben just si en rebien. Els familiars i quatre veïns haurien estat més bé al menjador que en una sala on ni ell ni els nois no podien ficar els peus, perquè la Cecília la volia sempre immaculada, lluent com si s’hagués de menjar a terra.

Així les coses, un fet inesperat, la detenció i incomunicació de'n Maristany,  la parella sentimental de la mossa del bar, que no sabent a qui acudir li demana ajuda, el fa reaccionar i cerca la manera d'ajudar-la a despit del rebuig de la seva dona, del seu propi germà  i del seu poc apreci per l'activitat que el jove havia sostingut durant la guerra.

Les coses anaven així, qualsevol podia ésser detingut sense explicacions. 

(...)

Mai no havia experimentat cap mena de simpatia per tots aquests individus [els patrullers] que, mentre els altres es jugaven la pell al front, s’havien emboscat darrera una activitat al capdavall delictiva. Ells i altres com ells havien contribuït que tot s’acabés en desfeta. 

Mentre tant a casa els fills s'interessen per la història del pare i ell troba una manera molt il·lustrativa d'explicar-los la situació política de Catalunya. És un relat un tant extens, però el contingut s'ho val:

-Mireu, això és com si els veïns del costat ens entressin a casa per la força i pretenguessin manar-nos. Imagineu-vos que els Beltran, que són més colla que nosaltres... (...) Són set, mentre que nosaltres només som quatre. ¿Oi que si ens baralléssim segurament ens guanyarien?

-Doncs bé, heus ací que ens barallem amb els Beltran i ells ens guanyen i s’instal·len a casa nostra, sense treure’ns-en. Però és clar, com que es consideren els amos, ens fan fer el que volen ells. Ens diuen què hem de menjar, a quines hores podem sortir, què heu d’estudiar vosaltres, on hem de treballar... I, com que ells parlen d’una altra manera, ens obliguen també a aprendre el seu idioma i ens prohibeixen d’emprar el nostre, perquè ells no l’entenen ni el volen entendre. Nosaltres, com és lògic, no ens hi avenim de grat, però ells sempre són més forts i, quan un de nosaltres es nega a obeir les ordres que li donen, li peguen. Després, vosaltres us caseu, teniu fills i, és clar, com que ells ja han nascut havent-hi els Beltran a casa, consideren la cosa més natural i no s’estranyen que els veïns manin o vulguin manar. Es pensen que tots plegats formem una gran família... Però vosaltres, que sabeu que els Beltran van entrar per força, i us van dominar perquè eren més, espereu que els vostres fills es facin una mica grans i llavors els conteu què va passar. 

De nou ens hem retrobat amb els diferents personatges que van confegint i lligant les diferents histories: El matrimoni Orsil, en Cros, en Maristany... les situacions es van entrellaçant fins a figurar una historia comuna.