Acabo de llegir "Després del terratrèmol" de'n Haruki Murakami, (Kyoto, 1949), un autor per mi desconegut fins que un altre dels seus llibres, del que ja parlaré en un altre moment, ha estat recomanat al Club de Lectura.
La seva manera de narrar em va interessar des del primer moment i és així que en veure a la biblioteca que un dels nous exemplars disponibles era aquest llibre poc voluminós i amb una lletra de bona mida, em vaig decidir a agafar-lo en préstec.
En Haruki té una forma peculiar d'explicar qualsevol esdeveniment o sentiment i tot i que suposo que la diferència cultural hi té alguna cosa a veure, el cert és que consultant la seva biografia també s'entreveu una vida poc convencional.
En aquest cas, tot i que la referència és el terratrèmol que l'any 1995 va assotar Kobe i que es va cobrar milers de vides i també l'atac amb gas sarín al metro de Tòquio, el recull de relats que composen el volum té un to fantàstic i irreal, fent aflorar els petits o grans monstres que ens acompanyen o que fins i tot resten a l'aguait al nostre interior.
Deixo una petita mostra d'unes reflexions de'n Granota, un ésser irreal que suposadament salva Tòquio d'un terratrèmol i que m'ha colpit especialment:
Sigui com sigui, la lluita més cruenta va tenir lloc dins la imaginació. De fet, aquest és el nostre camp de batalla. Aquí és on es guanyen i on es perden les batalles. Evidentment, tots som éssers limitats i al final sempre acabem perdent.
(...)
Fiódor Dostoievski va saber descriure amb gran tendresa les persones abandonades per Déu. Va saber descobrir el valor de l'existència dels éssers humans que es troben en l'extrema paradoxa de veure's oblidats pel Déu que ells mateixos han creat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada