Sol és qui no té ningú
que l'habiti, però tu,
ple de records de la vida,
no te'n facis el dejú,
que ets soledat compartida.
A hores petites
Feina de vell
L'ÉSSER
De quin estar en l'interior compacte
de l'ésser em trobo cansat però content
d'haver-lo encar fet més amb les paraules
vingudes de molt temps d'estar callat?
Univers, univers, una paraula
sonora, rica: som nosaltres, tots,
fins el més ínfim.
Univers, et canto.
Quin raucar de granota, tanmateix.
A hores petites
Derelicte
Joan Vinyoli
Barcelona, 3 de juliol de 1914 - Barcelona, 30 de novembre de 1984
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada