diumenge, 14 de setembre de 2014

Fent neteja de papers...

Avui m'ha donat per posar-me a fer neteja d'aquells papers que es van acumulant amb els dies i fins i tot els anys.

Ignoro si a tothom li passa el mateix, però jo de tant en tant m'hi haig de dedicar una estona perquè poc a poc sembla que acabarien envaint-me.

De vegades amb aquestes neteges t'hi trobes amb alguna sorpresa i és això justament el que m'ha passat: Entre els molts apunts de cursos i cursets fets ja fa força temps i que han sobreviscut a les anteriors neteges he trobat una llibreta antiga i rebregada que no recordava haver-la vist abans.

És una llibreta de la que va ser la meva escola fins els dotze anys. Amb tapes blaves i l'adreça de l'escola al Carrer del Carme i les indicacions dels nivells que s'hi impartien. Una humil llibreta quadriculada on mai no hi vaig escriure res, però que vaig fer servir, i aquí la curiositat, per enganxar alguns retalls de diari que suposo en aquell moment, principis dels seixanta quan tenia disset o divuit anys, m'atreien.

M'ho he mirat molt encuriosida, com si entrés en els secrets d'alguna persona aliena i heus ací un resum d'algunes de les notícies que hi he trobat:

  • El descobriment d'un especialista de Dublin del lloc on s'efectua el procés de transformació de d'una cèl·lula en cancerígena i la primera imatge de l'aparell que detecta el càncer. (Bé, per la fotografia molt deteriorada es pot deduir que és una mena d'escànner.)
  • Notícies diverses relacionades amb la condició femenina.
  • Curiositats entorn de descobriments arqueològics i el que s'anomenava "Abominable hombre de las nieves"
  • Opinions elogioses de diversos estrangers, sens dubte els primers turistes, referents a Barcelona.
  • Algunes reflexions referents als infants, la família, les vacances... 
  • I un ampli reportatge referit a l'assassinat de'n Kennedy, cosa que em fa suposar que va ser una notícia que en aquell moment em va impactar.

L'època a que es refereixen els retalls, principis dels seixanta no van ser per a mi uns anys fàcils. Per raons estrictament familiars van ser especialment durs i complicats i és per aquest motiu que encara m'ha resultat més revelador veure en què focalitzava el meu interès.

I entre el recull de notícies, també una poesia, no pas escrita per mi sinó copiada d'un volum que encara recordo "Las mil mejores poesías de la lengua castellana" i que vista avui em resulta molt significativa del meu estat d'ànim d'aleshores:

Cuánto adoré y sufrí ¡Pero adelante!
¿Qué importa lo sufrido y lo gozado,
si después de los días que han pasado
lo mismo son un siglo que un instante?

La leyenda irrisoria
de mis tristes errores
pasó ya, como pasa la memoria
de los grandes placeres y dolores.

¡Reyes y emperadores,
siglos de horror y de pasada gloria,
todo caerá en la sima de la Historia,
como el hoy y el ayer de mis amores!

  Ramón de Campoamor.                            


                                                      


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada