Devia tenir uns deu anys quan a l'escola, la senyoreta Camila, ens va encomanar fer un treball pel 8 de desembre, Dia de la Mare, que coincidia amb el de la Puríssima Concepció.
En aquell temps de dura postguerra, el català estava totalment bandejat de les aules i del carrer; fins i tot en el sí de les llars es parlava sempre en veu ben baixa, que no se sabia qui podia estar escoltant.
Doncs bé, malgrat això i que la direcció de l'escola, totalment seglar, era declaradament catòlica i apostòlica a més de afecta al règim, el català se seguia ensenyant si bé d'una forma precària i una mica d'amagat. Així era habitual que en els àlbums que es feien cada final de curs, sempre hi havia alguna referència a monuments o fets catalans i alguna pinzellada del nostre idioma.
Han passat molts anys, tants com més de cinquanta i la postal que vaig confegir aleshores està extraviada, però el record el mantinc ben viu.
Una de les nenes, sempre la preferida, de família provadament religiosa, sempre amb vestidets ben emmidonats i amb llaçades, sortia a la pissarra mentre la resta, ploma en ma, ens disposàvem a copiar al dictat fixant-nos bé en la pissarra que corregia la senyoreta, per tal de no fer faltes i heus aquí el què vam copiar:
¡Quina alegria, el mateix dia de la Immaculada,
festa de ma mare en el cel,
la que m'ha criat a la terra!
¡Quan us dec, mare meva, quan us dec,
A vos i al meu bon pare,
la vida que gaudeixo i tot el que sóc i penso ser!
Com us quedeu?
La mare, encara ho tinc present, s'ho va mirar, em va fer un petó i amb cara i to burleta va anar a comentar-li quelcom al meu pare. Tots dos, republicans convençuts, van riure i jo en aquell moment no vaig saber de què.
Només uns vint anys després d'aquell dia, també un 8 de desembre, la mare moria a causa d'un maleït càncer.
 |
| La mare |
Una data difícil d'oblidar.
Jo vaig nàixer al any 33, tres anys abans de la guerra,i en la postguerra al 12 any ja estava treballant, sens adonar-me que lo que vaig arribar a viure, fins llavors fos tan important, , va ser mes endavant quan he vist i he viscut situacions que ara mateix farien esgarrifar a molts, dels que no tenen ni la mes remota idea de lo que era un col·legit,,com el que jo vaig aprendre res,,,,es per aixo que al dotze anys ja treballava com un home, es a dir vaig aprendre a ser home abans que ser adolescent. Era altre apoca
ResponElimina