Llum d'agost

Tot i la forta anomenada que ha adquirit darrerament, i que és just reconèixer-li un llenguatge ric i un tant barroc, "Llum d’agost" de'n William Faulkner, (Premi Nobel al 1949) no m'ha resultat massa interessat.

En un principi sembla que la protagonista principal ha de ser la Lena Grove, una jove de disset anys, que des de la mort del seu pare, Un dia a la tarda van enterrar el pare en una arbreda que hi havia al darrere d’una església rural, amb un tauló de pi per làpida, ha estat treballant pel seu germà i la seva cunyada,  El germà treballava a la serradora. Tots els homes del poble treballaven a la serradora o per a la serradora, i que ara, sense comptar amb cap recurs econòmic i amb un embaràs avançat, inicia un llarg viatge cap a l'Amèrica més profunda, a la recerca del pare del seu futur fill i es troba amb una sèrie de personatges que, en diverses ocasions, empesos possiblement per la compassió acostumen a ajudar-la.

Però com he dit, el protagonisme és per a en Christmas, un soci ocasional i interessat de'n Brown, el que la Lena haurà conegut com a Lucas Bruch, i pare de la seva futura criatura. En Christmas no és més que una ànima turmentada, amb una dura història on s'intueix un mestissatge, (tot sembla indicar que té sang negra, quelcom molt greu en aquella època), la qual cosa fa que tant ell com els perjudicis dels qui l'envolten, facin que ho visqui com una obsessiva maledicció racial. A Christmas amb la seva fosca història, l'anirem coneixent a mesura que avança el relat.

En Christmas i Brown/Lucas Burch:

Es va associar amb en Brown perquè era foraster i perquè li va semblar despreocupat i poc escrupolós i ben disposat al que fes falta, però sense ser excessivament valent, i en aquest sentit en Christmas sabia del cert que, a pesar de les seves limitacions, un covard a mans d’un home assenyat pot fer prou bon servei a tothom menys a si mateix.
(...)
Es dedicaven a vendre whisky i feien servir la cabana del quarter general, de tapadora, com si diguéssim.
(...)
En Christmas desafiava la llei per fer diners mentre que en Brown la desafiava perquè no tenia prou senderi per adonar-se del que feia

I en un paper més al marge, un tant secundari, trobem en Byron, treballador també de l'obrador on ha estat company de'n Christmas i Brown, que coneix i s'interessa per la Lena, l'ajuda tant com pot i acaba enamorant-se d'ella, un amor que no serà correspost:

I en Byron, per la seva banda, es fa la imatge d’una  noia traïda i abandonada que ni tan sols ha entès que l’han abandonat i que encara no es diu Burch (El cognom del que hauria de ser el seu marit) ni de lluny. 
(...)

Jo estava convençut que, si hi havia un lloc en el món on un home podia estar segur que no se li presentaria cap oportunitat de fer mal a ningú, aquest lloc era l’obrador un dissabte a la tarda.