L’assassí que estimava els llibres

No sóc lectora habitual de novel·la negra, però aquest títol "L’assassí que estimava els llibres" de'n Martí Domínguez, em va cridar l'atenció.

La trama comença amb la descoberta d'un cadàver que duia un llibre amb un títol que sembla suggerent: 

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas De Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com a una de les belles arts.

Aquí entra en joc l'inspector Tena, un policia meticulós, un tant descurat amb el seu aspecte, que tot i no ser gens afeccionat a la lectura, des del primer moment troba quelcom de sospitós el fet del llibre. I és que en Tena:

Era un policia modèlic, que dedicava temps i esforços als casos i que no es donava fàcilment per satisfet.
(...)

Ell mai no havia necessitat llegir.
(...)
Feia temps que no cuidava el seu aspecte, ni tan sols se mirava a l’espill abans d’eixir de casa. 

Però aviat tot fa indicar que es troben amb una mena d'assassí en sèrie, ja que aquell no és l'únic crim que està relacionat, de manera un tant insòlita, amb un llibre de la mateixa col·lecció:

En un país on llegir és un accident el fet que tots dos morien amb un llibre d’aquella col·lecció entre mans els havia cridat l’atenció. (...)  De vegades, ens fixem en allò que ens sembla més extraordinari, quan sota allò no hi ha res, res més que un apriorisme gratuït.

A partir d'aquí, com en tota bona novel·la policíaca, tot comença a interaccionar-se i complicar-se. Apareixen diversos personatges, i la història va adquirint notes misterioses i confuses. D'entrada, "don Eugeni" i la seva esposa "donya Clara":

Don Eugeni era un home dotat amb una sorprenent capacitat d’observació, sabia l’entrellat de les passions humanes, i tenia la tendència a pensar sempre a la baixa dels altres.

(...)

Donya Clara es preguntava què havia fet malament. El fill major, fracassat en els amors i perdut en l’estupidesa de l’art de la pesca; el segon, d’Erasmus en Hannover, dibuixant còmics, i imatges obscenes i pornogràfiques, en comptes de treure’s la carrera d’arquitectura, i la filla, Cuca,, amistançada amb aquell xicot antisistema i fill de comunistes. 

També té un paper relativament important la seva filla Cuca i és que:

La relació de Cuca amb el fill del seu antic company de col·legi l’havia alarmat una mica. (...) I la cosa havia anat molt de pressa, fins a l’extrem que la filla ja l’estava presentant a casa.

Una trama, com ja he apuntat un tant confosa, però de bon llegir malgrat no estem massa interessats en aquests tipus d'històries, amb un final, que malgrat no comentaré, ja podem suposar que ho aclarirà tot, o no?

En definitiva sembla que:

El món és ple a vessar de primeres preguntes mai contestades, de parelles trencades o de matrimonis fracassats per haver errat en la primera pregunta.
(...)

En un escriptor l’art ocupa en la vida tant o més lloc que l’amor, i quan rivalitzen un amb l’altre aquest últim ho té malament.