Una casa per al senyor Biswas

Dues setmanes abans de morir, al senyor Mohun Biswas, periodista de Sikkim Street, St James, Port of Spain, el van fer fora de la feina.(...) El senyor Biswas tenia quaranta-sis anys i quatre fills.

Pràcticament aquest és l'inici de "Una casa per al senyor Biswas" de'n V.S.Naipaul. Si decidim seguir endavant en la lectura, coneixerem la complicada història del Senyor Biswas fins que arriba a aconseguir ser propietari d'una casa, la primera de la seva vida i tot i això, es tracta d'una casa molt deteriorada que no compleix les expectatives de la visita inicial on, com era de suposar, amb molta habilitat i aprofitant-se de la seva bona fe, li van amagar totes les nombroses deficiències que patia l'edificació, que per cert, no va ser econòmica:

El senyor Biswas havia pagat cinc mil cinc-cents dòlars per aquella casa.
(...)

El mateix dia que van comprar la casa hi van començar a trobar defectes. 

Però la història comença molt abans, quan era un nen:

Mai no es va oblidar que era un nen malastruc, i que sobretot ho eren els seus esternuts.
(...)
El món no guardava cap testimoni del naixement ni dels primers anys de la vida del senyor Biswas. 
(...)

En senyor Biswas es va fer gran. (...) Mai no tenia consciència de tenir gana. No li feia res no anar a escola.

Aviat arribem a la seva edat adolescent, gairebé adulta i la seva vida no ha canviat gaire, ni, per descomptat ha millorat. Pel seu mal cap, o potser millor la seva innocència, aviat es trobarà en l'obligació de contreure matrimoni amb una gairebé desconeguda noia, la Shama, filla dels amos del magatzem on treballava i a la qui, inconscientment, li va fer arribar una nota on sense cap malícia, li demanava per veure's després de la feina, i que la família de la noia, de manera totalment interessada, va voler considerar comprometedora:

Després d’una breu cerimònia al registre civil, tan fictícia com un joc de nens i amb flors de paper posades en gerros dissemblants sobre una taula de color de palla i d’aspecte oficial, al senyor Biswas i a Shama els van donar una part d’un habitació  allargada al pis de dalt de tot de la casa de fusta.
(...)

Havien casat Shama amb ell només perquè ell era de la casta adequada, de la mateixa manera que havien casat aquella altra filla que es deia C amb un venedor de cocos analfabet. (...) Se sentia igual que abans, com si no s’hagués casat. 
(...)
Així, el senyor Biswas se’n va anar a viure a The Chase, a la botiga. Quan se n’hi van anar, Shama estava embarassada. 
(...)
Així, el senyor Biswas va deixar l’única casa sobre la qual tenia algun dret. Durant els trenta-cinc anys següents, seria un rodamon, sense cap lloc que pogués considerar seu, sense família. 

La història s'allarga relatant gairebé de manera minuciosa tots els entrebancs, canvis de feina i de condicions de vivenda del Sr. Biswas i la seva imposada esposa, això sí, malgrat els seus esforços, no pot evitar romandre sempre sota el control i el domini de la família d'ella:

Mentre feia conjectures sobre allò, va analitzar la seva situació. Era pare de quatre criatures i estava en la mateixa posició que quan tenia disset anys, abans de casar-se i de conèixer els Tusi (La família de la dona). No tenia ni vocació ni cap mitjà segur de guanyar-se la vida. 
(...)
 No semblo res. Ni botiguer, ni advocat, ni metge, ni peó, ni capatàs... No semblo res. 
(...)

Una trobada casual l’havia portat a fer-se retolista. Ser retolista el va portar a la Casa Hanuman i als Tulsi. Ser retolista el va ajudar a trobar un lloc a The Sentinel.

I ja sabem el final de la història, que no és altre que el començament de tot el relat.