Molt cops m'he demanat quin deu ser el moment que una persona s'adona que l'atreuen les persones del seu mateix sexe i de quina manera en té la certesa. L'Àlex, el nostre protagonista de "Jonàs" de la Isabel-Clara Simó, ho descobreix a raó d'una trobada amb en Jonàs a Nova York on s'ha desplaçat per assistir a un congrés:
Quan vaig conèixer en Jonàs encara no sabia que era homosexual. (...) Jo sóc una persona grisa, malgrat que em mortifica dir-ho en silenci a mi mateix.
Mentre que Jonàs és vital, atractiu i jovial, el jove Àlex és un llatinista intel·lectualment brillant, però en la qüestió personal, una mica vanitós, amb un caràcter un tant difícil, o com ell mateix reconeix:
A mi no em suporta ningú, perquè sóc consagrat. Mesquí, havia dit en Jonàs.
L'argument no va gaire enllà: Un cop ha "descobert" la seva homosexualitat, s'hi entrega totalment enamorat i renuncia a tornar a casa seva, mentre ha de fer vertaders equilibris per aconseguir sobreviure econòmicament, car en Jonàs es guanya la vida venent les fotografies que fa al llarg de les seves caminades diàries, però mai no va sobrat de fons:
De mica en mica el temps gravita sobre nosaltres dos, perduts i abandonats al bell mig de la ciutat més poderosa del món.
Bé, la història d'amor, o potser fora més encertat dir de sexe, es veu truncada quan en Jonàs, amb una malaltia greu decideix llevar-se la vida, amb l'agreujant de la col·laboració involuntària de l'Alex.
Aquests fets el fan caure en una profunda depressió: Camino i menjo, però estic mort., mentre que ajudat per la Fanny, una antiga relació del difunt, s'origina en ell una transformació vital i física que l'acosten de manera malaltissa al que va ser en Jonàs: Estem ressuscitant-lo. Ella i jo i pas a pas. (...) Jo sóc el maniquí on la Fanny va penjant els fragments d’en Jonàs fins el punt que, en principi per evitar la seva expulsió per manca de permís de residència, arriba a manllevar-li la identitat:
Penso com en Jonàs. Sento com ell. Sóc quasi idèntic (tot i la tortura d’anar periòdicament al perruquer)
(...)
Hi ha gent con jo: patim. Necessitem amor i no l’obtenim. (...) Som els neuròtics.
En resum, un relat un tant inversemblant que ha resultat una lectura entretinguda sense més.
Quan vaig conèixer en Jonàs encara no sabia que era homosexual. (...) Jo sóc una persona grisa, malgrat que em mortifica dir-ho en silenci a mi mateix.
Mentre que Jonàs és vital, atractiu i jovial, el jove Àlex és un llatinista intel·lectualment brillant, però en la qüestió personal, una mica vanitós, amb un caràcter un tant difícil, o com ell mateix reconeix:
A mi no em suporta ningú, perquè sóc consagrat. Mesquí, havia dit en Jonàs.
L'argument no va gaire enllà: Un cop ha "descobert" la seva homosexualitat, s'hi entrega totalment enamorat i renuncia a tornar a casa seva, mentre ha de fer vertaders equilibris per aconseguir sobreviure econòmicament, car en Jonàs es guanya la vida venent les fotografies que fa al llarg de les seves caminades diàries, però mai no va sobrat de fons:
De mica en mica el temps gravita sobre nosaltres dos, perduts i abandonats al bell mig de la ciutat més poderosa del món.
Bé, la història d'amor, o potser fora més encertat dir de sexe, es veu truncada quan en Jonàs, amb una malaltia greu decideix llevar-se la vida, amb l'agreujant de la col·laboració involuntària de l'Alex.
Aquests fets el fan caure en una profunda depressió: Camino i menjo, però estic mort., mentre que ajudat per la Fanny, una antiga relació del difunt, s'origina en ell una transformació vital i física que l'acosten de manera malaltissa al que va ser en Jonàs: Estem ressuscitant-lo. Ella i jo i pas a pas. (...) Jo sóc el maniquí on la Fanny va penjant els fragments d’en Jonàs fins el punt que, en principi per evitar la seva expulsió per manca de permís de residència, arriba a manllevar-li la identitat:
Penso com en Jonàs. Sento com ell. Sóc quasi idèntic (tot i la tortura d’anar periòdicament al perruquer)
(...)
Hi ha gent con jo: patim. Necessitem amor i no l’obtenim. (...) Som els neuròtics.
En resum, un relat un tant inversemblant que ha resultat una lectura entretinguda sense més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada