Haig de confessar que desconeixia aquesta llegenda que en Marcel Fité pren com a referència en el seu relat.
Recercant informació he trobat que va estar escrita per en Ramon Miquel i Planas el 1928. I que de la mateixa fins i tot en Flaubert al 1836, amb quinze anys, va escriure la seva versió, a la que va donar el títol de Bibliomania
Val a dir que no he llegit cap dels dos llibres que he mencionat.
I centrant-nos en "La veritable història...", ens la narra el protagonista que es presenta així:
Vaig néixer a Barcelona el 13
de desembre, dia de Santa Llúcia, de l’any 1818. Ara, (...) estic a punt de fer
els vuitanta-tres anys.
Els records de la meva
infantesa, per tant, se’m mostren llunyans, gairebé perduts, però hi ha algunes
escenes que se’m manifesten nítides, quasi brillants, com si les estigués
vivint ara mateix.
Sabem que els seus pares tenien una sastreria i que ell patia una malformació que, a parer dels seus pares, l'impossibilitava per ser un bon sastre, mentre que contractaven un personatge un tant adust, però professionalment eficient, i pare d'una bonica noia de la que es sent fascinat des del primer dia que la veu:
A la sastreria de casa hi
venia gent de tota mena. La gent rica de Barcelona era de gust refinat i vestia
amb molta elegància.
Els menestrals i la classe
treballadora portaven una indumentària més senzilla i econòmica.
(...)
Els meus defectes físics m’inhabilitaven per seguir la tradició artesana de la casa.
(...)
L’Ernest Hoffmann: De caràcter
adust, no parlava mai de la seva vida ni de la seva filla amb els companys de
la feina. Físicament era alt, cepat, força àgil i semblava bastant més jove
dels anys que tenia.
Els pares decideixen que haurà de prendre els hàbits donat la seva incapacitat per continuar amb el negoci i l'ingressen en un convent on el seu oncle, clergue respectat, tindrà cura de la seva educació:
Des del dia que hi vaig entrar
(el 4 d’octubre de 1830) haig de reconèixer que sempre vaig sentir sobre les
meves espatlles una mena de mantell invisible. (...) Malgrat que, com he dit,
provenia d’una família molt religiosa, la meva entrada al convent va comportar
un gran canvi en la meva vida.
Un fet que serà rellevant en el desenvolupament de la història la trobem en els punts següents:
El convent disposava de dues
biblioteques. (...) Aquesta biblioteca, coneguda com Biblioteca Mariana,
posseïa més de deu mil volums de gran valor religiós, científic, cultural i
bibliogràfic.
(...)
A més d’aquesta biblioteca pública,
el convent en tenia una altra de privada.
En el curs d'una revolta, succeeix l'episodi de la crema de convents, entre els quals el del nostre conegut, això comporta que hi hagi un moviment per tal de salvar les valuoses biblioteques:
La vida al clos del convent
transcorria al marge de la majoria de fets mundans.
(...)
Els dies després de cremar els
convents (1835) va fer molta calor, xafogor. Pel carrer la gent caminava amb el
cap cot, la mirada trista i enfonsada. Alguns edificis dels antics convents
encara fumejaven i cendrejaven.
(...)
Els primers dies, després
d’haver sebollit el cos de l’oncle Humbert, que al cel sigui, em vaig dedicar a
transportar llibres de l’androna del convent al dipòsit de retalls vells que hi
havia a l’emprovador de casa.
Potser cal aclarir que només em remeto a recollir els aspectes més rellevants de la narració, això sí, recomanant-vos que per un bon coneixement caldrà que us llegiu el llibre:
Fra Vicenç, després de molts
dies de llargs interrogatoris, va acabar confessant el que la història judicial
després consignaria com el sumari dels fets esdevinguts.
(...)
Jo, que vaig assistir a totes
les sessions del judici, sabia que el meu amo, en la major part dels casos que
glossava, mentia.
La història va donant tombs pels fets reals que va viure la ciutat en aquells anys convulsos i s'hi veuen retratats tots els estaments que en formaven part de la societat: els menestrals, els rics que vivien pendents de les modes que venien de França, els clergues, els aristòcrates, les almoines, la justícia...
En algun episodi m'ha recordat "El nom de la rosa", on es barregen els llibres, els clergues, alguna mort, i el despertar al sexe del jove protagonista:
Una interessant entrevista amb l'autor la podeu trobar seguint aquest enllaç.
Marcel Fité
217 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada