Tàndem

 

Sabadell Parc Catalunya
A de Barca, Joan Brossa Any:1996 

L'Armand és un home vidu, ara jubilat, que ha treballat com a tècnic d’ascensors. Té un fill, l'Antonio, que fa anys viu i treballa a la Gran Bretanya i amb qui té poca relació des que es va morir la seva mare.

Ara sembla que viu en parella i acaba de ser pare, per la qual cosa ha convidat el pare a visitar-lo: Per raó del naixement de la seva filla, l’Antoni feia l’esforç d’acceptar-me de nou a la seva vida.

A grans trets, és així com coneixem l'Armand, el que en serà el narrador/protagonista d'aquesta bella i senzilla  història d'amor, o gairebé li escau més de les segones oportunitats.

A causa d'un mal d'esquena persistent, el metge aconsella l'Armand, a practicar el ioga, i s'ha apuntat a unes classes que fan al Centre Cívic del barri. Allà coneixerà l’Elena, una dona madura i atractiva que se li adreçarà en confondre'l amb el pare d'un antic company de parvulari del seu fill Marc.

Així sabem que està casada, però ignorem (l'Armand també) si està separada o bé és vídua.

Però sabrem més coses de l'Elena: Ha treballat com a mestra d’infantil:

Havia viscut els primers anys en un poblet a tocar de Viella, havia estudiat  magisteri i havia treballat en tres escoles amb els més menuts. L’encisaven les criatures fins als sis anys.

Ella es troba en un moment i circumstància de la seva vida en què es qüestiona moltes coses:

Des de feia un temps sovint li passava que es feia preguntes que sabia que no tenien resposta. 

(...)

Un cop l’any, al juny, dinava amb un grup d’excompanyes parvulistes.

I és que, quan coneixerem el seu marit, en Ramir,  de ben segur que compartirem les seves cabòries:

S’estimava més mirar pel·lícules a casa, preferentment quan ella era fora. L’Elena feia anys que anava sola al cinema. (...) No anava sola al teatre, ho trobava delatador, incòmode.

(...)

El Ramir jove havia connectat amb el món que l’Elena coneixia. (O potser només ho va fer veure)

(...)

La vida se’ls decantava a poc a poc cap a la rutina.

I l'Elena pren una decisió important, i tot i que d'entrada l'Armand se sent sorprès, decideix que el que de debò desitja és anar a viure tota sola, començar la vida de nou:

L’apartament era quasi nou, tenia seixanta metres quadrats i un balcó ample i lluminós. (...) Els armaris buits o a poc omplir li encantaven, les parets sense quadres, l’únic mirall damunt del lavabo.

(...)

Molt d’allò que l’havia envoltat durant anys li era sobrer, com ho era molt del que havia viscut. (...) Potser hauria de dir del que havia deixat de viure? 

Sabadell Parc Catalunya
A de Barca, Joan Brossa Any:1996 

No ens demanàvem res, amb l’Elena. Ens miràvem, ens abraçàvem, ens besàvem. Jo explorava el seu plaer i ella me’n retornava més. A mi no em calia res més i crec que a ella tampoc. 

 

Tàndem

Maria Barbal

175 pàgines