Hamnet Shakespeare

En Hamnet va existir, va ser fill del gran William Shakespeare i la seva esposa Anne Hathaway; fou batejat al febrer del 1585 i moria a l'edat d'onze anys, el 1596 d'una malaltia desconeguda. Tenia una germana bessona, la Judith, que el va sobreviure. 

En aquesta novel·la, l'autora narra de forma imaginativa i fantàstica els darrers dies de la seva vida i la relació amb la família.

M'ha semblat un relat deliciós que comença quan després d'un tarda de jocs esbojarrats en comú, el petit observa com la seva germana bessona emmalalteix sobtadament. Es troben gairebé sols a casa i ell tracta de cercar ajuda de manera desesperada mentre observa com la germana empitjora:

El Hamnet nota que les cames li fan figa. (...) Ha fracassat de totes totes.

I aquí comença la part més fantàstica de tot el relat, quan en Hamnet, que veu amb desesperació que la seva germana no sobreviurà, es conjura per canviar-se per ella i és així que ofereix la seva vida a canvi.

La petita es salva i ell entra en un sopor que el conduirà ràpidament a la mort.

L'Agnes, la mare, que en el moment que tot succeeix es troba a fora recollint herbes medicinals, veu amb impotència com el seu fill estimat perd la vida:

Després, i durant la resta de la seva vida, pensarà que si hagués marxat en aquell moment, si hagués recollit les bosses, les plantes, la mel, i hagués enfilat el camí de tornada a casa, si hagés fet cas del seu desassossec sobtat, indescriptible, potser hauria pogut canviar el que va passar a continuació.

(...)

La Judith, la seva filla petita, està asseguda en una cadira. L’Agnes no s’ho pot creure. La nena té la car pàl·lida, però els ulls vius i brillants. Està prima i dèbil, però obre la boca per prendre el brou, fixa la mirada en la seva mare. 

(...)

El cos del Hamnet sua, els humors li traspuen per la pell com si s’estigués buidant.

(...)

De cop i volta, el Hamnet deixa de sacsejar-se i una gran quietud s’estén per l’habitació: el seu cos ha quedat sobtadament immòbil, la mirada fixa en algun punt del sostre. 

(...)

I allà, a la vora del foc, als braços de la seva mare, a l’habitació on va aprendre a gatejar, a caminar, a parlar, el Hamnet fa l’última respiració. 

Coneixerem la història de l'Agnes, des de la seva infantesa, fins el casament i el moment actual:

L’Agnes creix veient com la mare amb sabates abraça i acaricia els seus fills rossos i molsuts. Veu com els posa al plat el pa més tendre, la carn més apetitosa. L’Agnes ha de viure amb la sensació que és una filla de segona, en certa manera defectuosa, indesitjada.

(...)

En tot cas, ja hi ha dia de casament. El sacerdot falconer, apicultor i cerveser els casarà l’endemà ben d’hora, en una cerimònia organitzada a correcuita, furtivament, secretament.

(...)

És la nit de noces de l’Agnes.(...) Volta sense rumb per la casa i va tocant les coses a mesura que se les troba.

També sabrem la història del pare, en William, que tampoc ha tingut una infantesa fàcil, amb un pare embriac i maltractador que regenta amb no gaire fortuna, un negoci de guants:

Quin sentiment de fúria, d’humiliació impotent, l’inundava en els llargs minuts d’una pallissa.

Els atacs d’ira del seu pare sorgien de no-res, com un temporal, i esclataven ràpidament.

(...)

Només pel soroll de la porta quan el pare entrava a casa, pel ritme dels seus passos sobre l’enllosat, sabia si li tocaria el rebre o no.

El jove William treballa en aquell moment com a tutor de llengua d'un infant veí, i així coneixerà la que serà la seva esposa qui de manera premeditada queda embarassada per tal que la família, que no veu amb bons ulls la relació, hagin d'accedir al casament:

Els dies que ha d’anar a Hewlands, el tutor es lleva al primer crit, plega la roba del llit i va fins a la galleda per rentar-se vigorosament. (...) Els dies que no és a Hewlands, es queda estirat al llit fins que el seu pare l’amenaça d’estomacar-lo si no s’espavila.

(...)

L’Agnes l’agafa fort per les espatlles i sap, sent, que tot anirà bé, que les coses aniran com ells volen. 

(...)

Un fill. Fet per l’Agnes i ell entre les pomes del cobert. ¿Com poden no casar-se, ara? 

Més endavant, s'aparta definitivament de l'opressió del pare, dedicant-se al teatre i marxa a treballar a Londres, on li arriba la noticia de la mort del seu fill:

Ha deixat de vendre guants, d’intentar col·locar els articles del seu pare, i s’ha desmarcat completament del negoci. Ara només treballa als teatres. 

(...)

Mentre continuï girant sobre l’eix d’aquesta vida a Londres, no hi haurà res que l’afecti. 

Desconeixia que en William Shakespeare havia escrit Hamlet, basant-se en la història personal que el va colpir, com va ser la mort del seu fill Hamnet.

Ho podeu consultar aquí: Hamnet Shakespeare 

 

 

Hamnet

Maggie O'Farrell

Traducció de Marc Rubió

358 pàgines