Un recull de relats on el denominador comú és la mort vista des de diferents angles, fins i tot algun de tant inversemblant que resulta francament divertit. O no.
 |
| Grafit a Sabadell |
De les morts prematures:
... sospito que quan algú se’n va
massa d’hora, no se’n va mai una sola vegada. Se’n va tants cops com veus ho
expliquen, com telèfons que tot d’una sonen a les nits, com frases que
continuen entretallant-se durant les setmanes i els mesos següents.
Un transportista que tot i que ha vist molt món, ara ha pres una decisió molt meditada.
Us deixaré amb la incògnita de si podrà realitzar o no el seu somni, però ja sabeu que tots aquests relats tenen un denominador comú que és la mort:
El transportista admet que no ha
vist tant de món com li agradaria. Però tampoc cal ser un gran explorador per
saber que un dels espectacles més impressionants del planeta és aquest: veure
despuntar el dia passat el cercle polar àrtic.
(...)
El transportista és gat vell i té
claríssima la fórmula: quan condueixes, calefacció més manca d’estímuls és
igual a son.
(...)
Ja feia temps que havia moderat
el consum d’alcohol i, sexualment, tenia les seves necessitats puntuals
cobertes.
L'amor, l'estimació, la companyia és molt més que el sexe. I és durador. I és compartit. O en cas contrari és hipocresia. És egoisme. És desitjable mantenir-lo lluny i a ser possible esborrar-lo no ja només de la vida, sinó del pensament:
Saps quants dies fa que som a
l’hospital? Demà en farà trenta. Es diu ràpid.
Al principi dormia aquí, amb tu,
cada dia, però va arribar un punt que ja no ho vaig poder suportar. Les nits.
El soroll del passillo.
(...)
Se sent tot. Les portes de
l’ascensor, el ruuum i el cling, l’amunt i avall d’infermeres, camilles i jo
què sé. (...) La primera nit no vaig ni clucar l’ull.
Sóc de les que considera que el dolor i el record són quelcom d'íntim, però alhora, d'alguna manera les vetlles s'acaben convertint en un acte de convenció social, amb les frases sempre recurrents que per molt sentides que siguin, són fàcilment buides:
Després de l’impacte emocional
que provoca un traspàs, siguem clars, per la majoria de persones ens convertim
en un “Ai, sí, pobret” que va florint de tant en tant però cada vegada amb
menys força.
(...)
Passa una altra setmana i aquí
ningú agafa el toro per les banyes. Com que genera interacció, la foto encara
continua apareixent als timelines de totes les amistats.
He deixat pel final aquest relat. M'hi he referit al començament: Una història inversemblant, que adquireix un to distès, però que en el fons té un deix irònic que fa reflexionar.
Parlen les flors:
Tanatoris! Cementiris! O qui és
que fa guàrdia a la tauleta d’un hospital quan la vida els hi penja d’un fil?
Nosaltres, les flors.
(...)
Ha arribat l’hora. Abans que la
següent volta d’aquesta cinta negra i enganxosa ens escanyi del tot, us ho
demano: fem-nos record i alhora membres de ple dret d’aquest paisatge, fem-ho
embellint fins a l’últim bri de vida que ens quedi. Perquè n’hi ha que no tenen
temps d’acomiadar-se, ni de deixar escrit si volen misses o cançons.
Morir sabent poques
coses
Joan Enric Barceló
213 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada