Se'n coneixien com a mentides, notícies falses, inventades, interessades.. Ara les coneixem com a "fake news", però són la mateixa porqueria de sempre.
 |
| Xemeneia a Sabadell |
Res de nou?
Les històries col·lectives són
una categoria de relat que hem heretat i que ens explica com a individus.
(...)
També les històries
col·lectives es fonamenten en gran part en fabulacions basades en el desig més
que no pas en la constatació d’uns fets.
(...)
Una de les principals
característiques de la mentida, per tant, és precisament buscar un benefici o
evitar un perjudici.
Segons l'autor, (no cal que en fem massa cas) què seria de la veritat sense la mentida?
Totes les formes de saber
compartit s’han generat a partir de la capacitat creadora de l’ésser humà.
(...) El progrés és una construcció intel·lectual que emana d’un relat de
conquesta propi dels humans, que han fixat realitats que han hagut de creure el
màxim d’individus possible, unes suposades veritats per les quals s’ha de lluitar
i per les quals cal mobilitzar-se.
(...)
Els humans no ens organitzem a
partir de la veritat o de l’interès per conèixer-la, ens definim a partir de la
nostra capacitat per generar edificis conceptuals versemblants que siguin prou
sòlids per mantenir-se drets.
(...)
El poder no es troba, doncs,
en la veritat, sinó en la mentida, entesa com la capacitat per dissenyar,
difondre i imposar un relat que afavoreixi uns interessos concrets, s’ajusti o
no, més o menys, al fet o a l’objecte.
Periodisme, Internet...
Els periodistes no creen res,
representen, interpreten o, en tot cas, imiten. (...) Seleccionar, seleccionar,
seleccionar... aquesta és la clau del periodisme.
(...)
El periodisme no només fa una
fotografia de la realitat, sinó que utilitza i sofistica tècniques i rutines de
producció i consum necessàries per persuadir, per fer veure la realitat d’una manera
determinada.
(...)
Cal veure quina és la
titularitat dels mitjans i quines són les complicitats i relacions que mantenen
amb el poder polític per adonar-se que la coincidència dels discursos i les
agendes mediàtiques no és una mera casualitat.
(...)
L’eclosió d’internet ha creat
un nou paradigma de la informació. Molt sovint, és l’àmbit on es mouen amb
comoditat, i amb èxit, veus apocalíptiques que ens volen fer creure que en el
nostre dia a dia estem en mans si fa no fa del dimoni. (...) Som davant d’un
invent que per si mateix obre les portes a una nova societat, l’anomenada aldea
global, que canviarà el nostre model de vida, el sistema econòmic i, com sempre
que això passa, la manera que tenim de concebre el món.
(...)
Tots plegats contribuïm al
funcionament d’un gran basar on se subhasten milions de missatges, que es gestionen
en forma aparentment anàrquica.
(...)
Quan els governs parlen de
regular les notícies falses a internet, en realitat estan parlant de conservar
ells mateixos el monopoli de la mentida i l’engany, perquè saben que controlar
el relat és una de les bases sobre les quals reposa la seva supervivència.
No ens enganyem, confegir les mentides s'ha convertit, si és que ja no ho era, en tota una tècnica i volgudament o de manera inconscient, hi participem tots, o una gran majoria:
La teoria de la
correspondència, sorgida a principis del segle XX, recupera els principis
aristotèlics, en contra dels corrents relativistes. (...) Parteix de la
necessitat que hi hagi un món extern a qualsevol entitat pensant.
(...)
Una veritat, per definició, és
immutable, però n’hi ha alguna que en realitat no ho sigui?
(...)
Com totes les tècniques d’engany,
la hipocresia persegueix uns objectius, i en aquest sentit seria igualment
rebutjable o condemnable.
El poder ho domina tot i de manera gairebé imperceptible segur que també ens està influenciant en les nostres decisions per molt meditades que tractem de prendre-les:
Qui dictarà què és cert i que
no ho és? I després d’haver repassat les diverses tècniques d’engany, quins
graus de falsedat seran acceptables?
(...)
El poder és sens dubte la
principal font de legitimació de la mentida.
(...)
El poder, de fet, està tan
convençut que domina el relat, que pot amagar sense problema tot el que podria qüestionar-lo.
 |
| Encara resten dempeus Sabadell, Novembre 2024 |
Confesso que aquesta afirmació m'ha tingut capficada més d'una estona. No estic pas segura d'haver copsat tot el que s'afirma:
Buscar la veritat no significa voler trobar un valor absolut sinó desmuntar els que ens tenallen la llibertat i ens fan esclaus d’un sistema de valors que ens impedeix el progrés.
Si amb la informació no n'hi ha prou per acostar-nos a la veritat, poca cosa que no sigui el nostre arbitri ens restarà.
És evident que ens cal molta reflexió:
L’accés a la informació no és necessàriament la benzina per arribar a la veritat. Pot ser, i sovint ho és, el carburant per construir relats versemblants i fiables encara que s’allunyin de la veritat.
El poder de la
mentida
Joan Julibert
187 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada