El refugi del temps

Una lectura llarga i a voltes enrevessada, però interessant, original i curiosa que amb molts tombs i giragonses, ens parla, en definitiva, de l'Alzheimer i ens proposa, literàriament, una teràpia innovadora.

I ens endinsarem en el relat, amb una conversa gairebé casual que fa referència al tema que ens ocuparà:

Fa temps, quan només s’esmentava el senyor Alzheimer en acudits. (...) va aparèixer una noticia breu en un diari de poca tirada.

Avançaré que la trama ens presenta a un psiquiatre que proposarà a l'escriptor protagonista treballar en una clínica privada i innovadora on s'acollirà a malalts d'Alzheimer en les primeres fases.

La novetat de tot plegat, és que en cada una de les plantes de l'edifici, s'hi ha recreat amb tots els detalls una època que pugui resultar familiar als ocupants:

El vaig veure per primer cop en un dels seminaris de literatura que, tradicionalment, se celebren a principis de setembre a la costa.

(...)

Necessitem històries d’èpoques diferents que tinguin “la premonició del miracle”. (...) Allò que diuen que no es pot entrar dues vegades en una mateixa història no és pas veritat. Sí que es pot. I això és el que farem. 

(...) 

Doncs bé, amb en Gaustí vam fundar la primera clínica del passat.

(...)

l passat no és només allò que t’ha succeït, sinó que, a vegades, és també allò que simplement t’has inventat.

Potser, en un primer moment podria semblar quelcom esbojarrat, però el nostre protagonista s'hi veu empès pel projecte:

Era una feina ideal per a mi. Al capdavall, és el que sempre he fet: deambular badant pels paisatges del temps que ha quedat enrere.

(...)

Penso que tota la nostra memòria de les olors prové de la infància. (...) És remarcable que per a les olors, de fet, ni tan sols tinguem noms. Déu o Al·là han deixat la feina a mitges.

(...)

El passat es pot ressuscitar o recompondre? Cal fer-ho?

Obvio, tot el que podria fer referència a aspectes més mèdics del procés de l'Alzheimer i em centraré exclusivament en allò que envolta el relat de la posada en marxa del projecte:

Com que la pèrdua dels records afectava gent cada cop més jove, creixia la demanda d’una secció específica dels anys setanta.

(...)

Si llegeixes revistes i diaris de fa quaranta o cinquanta anys, t’adones que allò que llavors preocupava ja no preocupa. Les noticies s’han convertit en història.

(...)

A poc a poc, la clínica del passat fundada per en Gaustí va anar guanyant seguidors i durant uns anys es van crear habitacions i cases  del passat en llocs d’allò més diversos.

I en Gaustí, va eixamplant l'oferta de noves clíniques i amb elles el seu lucratiu negoci:

En Gaustí va decidir obrir les clíniques del passat no només als pacients, sinó també als seus éssers estimats, cosa que va suposar un pas endavant.

(...)

La concepció d’en Gaustí anava encara més enllà. (...) Es tractava de viure en aquell lloc. 

(...) 

En realitat, el que en Gaustí volia obrir a tothom no eren llocs, sinó temps. Perquè, en el fons, la intenció era aquesta.

I com és de suposar, tot plegat es complica i es recargola fins a límits insospitats:  

El món s’havia transformat en una gran clínica del passat a la intempèrie, era com si els murs de tots els recintes haguessin caigut. (...) El passat avançava com un riu que s’ha desbordat i engoleix tot el que hi ha al voltant, brolla pels carrerons, inunda les plantes baixes, s’enfila per les parets, rebenta finestres i irromp a les estances.

(...)

Mentre escric, sé qui soc. Però si m’aturo, ja no n’estic tan segur... 

(...)

La meva lletra es va tornant més il·legible, més petita i punxeguda. Com escrivia quan era nen.

En definitiva:

Cap temps no et pertany, cap lloc no és teu. Allò que busques no et busca a tu, allò que somies no et somia. Saps que alguna cosa ha estat teva en un altre lloc i en un altre temps, per això segueixes recorrent habitacions i dies passats. Però si ets al lloc apropiat, el temps és un altre. Si ets al temps apropiat, el lloc és diferent.

Incurable.

La memòria et conté, 

t’empresona en els contorns rígids d’un individu únic, 

de què no et pots escapar. 

 

 

El refugi del temps

Gueorgui Gospodínov

Traducció de Marc Casals

321 pàgines