Cosetes

D'entrada, pot resultar un tant còmic el títol. "Cosetes"... De què ens parlarà? No em semblava gaire prometedor, si no és perquè l'editorial "Periscopi" no acostuma de decebre'm pas:

I m'endinso en la lectura.

I em sorprèn agradablement.

Grafit 
Planelles
Març 2026

 

El primer que coneixem és que a les muntanyes d'Oaxaca hi ha una dona que es serveix d'uns bolets al·lucinògens que ella anomena "cosetes". D'aquí ens ha arribat el títol, i és que un grup d'"espavilats" es traslladarà allà i tractarà de comercialitzar aquestes "cosetes" en benefici propi:

El Psilocybe que creix dret, s’alça sobre la terra, no gaire amunt. (...) El trobareu normalment prop d’un camp de blat de moro o bé en una praderia, a recer del sol.

(...)

El Psilocybe ve de Mèxic.

I heus ací l'aventura (interessada com poques) dels nostres protagonistes:

Han agafat una dotzena de trens per arribar-hi, i aquí els tenim, rebentats però feliços, en una casa de maons prop del riu. (...) Al petit Gordon, el gust pel misteri li deu venir de la lectura desmesurada de les aventures de Sherlock Holmes.

(...)

També deuen al pare, tant en Gordon com el seu germà, un anglès excel·lent.

(...)

A partir del 1927 comencen a llegir frenèticament totes les obres sobre bolets en les cultures antigues i modernes. S’apassionen pels noms que tenen i per com se’ls mengen arreu, per com en fan éssers superiors o bé monstres.

Així ni més ni menys, comença tot. I amb "tot" em refereixo al llarg viatge, al contacte amb la xamana i a la interessada especulació entorn al bolet:

Tots els bolets us agraden, però els que us apassionen especialment són els psicotròpics. (...) Us llanceu a investigar-los a fons, us escriviu amb els millors especialistes.

(...)

De rerefons es dibuixa la idea, agosarada, però estimulant, que una de les primeres formes de culte de la humanitat seria un culte als bolets, basat en l’ús de substàncies psicotròpiques.

(...)

És l’estiu del 1953, en Wasson ha obtingut carta blanca i es disposa a llençar-se a la gran aventura mexicana seguint la pista dels bolets al·lucinògens de la regió mazateca.

Parlem d'aquells primers contactes amb l'LSD que, en principi, semblava que es tractava d'una descoberta quasi màgica:

En plena guerra freda, els Estats Units experimenten els primers viatges amb àcid. (...) En el més gran secret, proven la màgia negra per rentar els cervells, esborrar els records, trencar la resistència.

(...)

Cal tornar a Huautla. (...) Del segon viatge, en Wasson vol tornar-ne amb proves, moltes proves, per això s’emporta de company de viatge un amic fotògraf. (...) Marxen a finals de juny del 1955.

(...)

Aquí els tenim al capdamunt del turó, davant un grapat de casetes de fusta amb la teulada de palla.

En el relat, ens comenta que aquests primers diguem-ne exploradors, participen de les cerimònies, mentre experimenten els efectes de la droga i es reafirmen en els seus projectes de comercialitzar-la, de manera que confien en realitzar un gran negoci:

Llavors, per fi, tot comença.

(...)

Des del fons del seu viatge, fa un nou gest amb el braç i toca la paret freda al costat de la qual s’ha estirat. (...) Tot és novíssim, resplendent, immaculat, com si vingués directament d’una fàbrica celestial.

(...)

En les terres de l’al·lucinació on porten els bolets mazateques, ni tu ni la Masha sou les primeres que s’hi ha endinsat.

És evident que he recollit, de forma molt resumida, tot aquest procés inicial, que en el llibre està comentat de forma força minuciosa.

Però avanço, i ja arribo al moment en què els bolets, aquestes preuades "cosetes" són transportades a un laboratori:

Us enlaireu dos o tres dies després, quan per fi para de ploure. (...) Des del llindar de casa seva, la María Sabina veu el vostre avió que s’enlaira sobre la terra.

(...)

Al cap d’unes setmanes d’observació, el bolet té un nom nou. Un nom savi, misteriós, que li queda molt bé: Psilocybe.

(...)

A Sandoz duen a terme la transsubstanciació, creen l’ànima sense el cos. obtenen una patent. I després la tanquen en milers de flasconets de vidre de color taronja.

(...)

Totes aquestes expedicions dels Wasson, és clar, surten cares. Però en Gordon sap moure els fils, fer les trucades que cal perquè caiguin els dòlars i els privilegis.

No tot el procés es pot mantenir en secret:

Aviat se’ls escapa de les mans. (...) organitzen experiments col·lectius a una escala més gran amb estudiants voluntaris. N’hi ha dos que van a parar a l’hospital.

(...)

Ja està, ja els tenim aquí. Els “güeros” de cabells llargs. Els “hippies”, com els diran aviat.

(...)

Les setmanes i els mesos següents a aquella nit arriben peluts a dotzenes, a l’inici de l’estació plujosa, quan professors o empresaris els deixen anar per les vacances d’estiu. Passen hores estirats a casa la Maria Sabinam en un racó de l’estança, esperant la sessió següent.

Tot el que el procés tenia de "sagrat" aviat es va veient envaït pels interessos de tota mena. Essencialment els de caire econòmic, que acaben pervertint tota la part de misteri, fantasia i màgia quasi religiosa del procés:

A l’alba, al moment d’anar-se’n, alguns li donen diners, però ella els refusa. (...) Ho refusa, fins el dia que accepta. 

(...)

Són xerraires, el peluts, li parlen molt, a l’engròs.

(...)

El cel per sobre la serralada no havia estat mai tan poblat.

(...)

Poblat de déus de tota mena.

I, resumint un tant barroerament, arribem a la conclusió en què tot acaba convertint-se en un negoci:

En aquella època molts estrangers s’hi instal·len tota l’estació, o fins i tot un any sencer.

(...)

Tant és que la Maria Sabina es faci la morta, que ja no obri la porta als seus insaciables visitants.

(...)

I llavors un matí, a prop del mercat, descobreixen que es venen bolets a les parades, al costat dels tacos i dels tamales, del mescal, de la marihuana i les cigarretes.

I què serà dels joves seguidors, en allò de místic que tenia tot plegat? Doncs...:

Els joves s’emancipen, fan tot el contrari dels seus pares, toquen una música incomprensible, es neguen a servir el seu país al Vietnam. S’intoxiquen, s’empassen del matí al vespre tota mena de tripis, pastilles i idees subversives.

(...)

Llavors la policia se n’aprofita d’aquella batuda a la serralada, per fer un escorcoll a casa de la Maria Sabina.

(...)

Fan pujar la Maria Sabina al furgó direcció Oaxaca.

Les cosetes, les cerimònies, tot ha estat documentat, fotografiat. 

(...)

Les cosetes ja no parlen mazateca, parlen anglès.

(...)

D’aquí uns mesos, l’ús i el comerç de bolets sagrats, 

i també de qualsevol substància al·lucinògena, 

estaran definitivament prohibits a tot el país. 

 

Cosetes

Benoït Coquil

Traducció de Marta Marfany

241 pàgines