Davant dels testimonis dels que varen ser "protagonistes" del dolor i el sofriment, poca cosa em resta per afegir, tret de comentar la meva modestíssima part en aquesta publicació, que senzillament ha estat la de resumir tot el contingut, emotiu, dur i sensible.
Cal fer una petita referència a la metodologia aportada pels seus autors en la introducció i les notes prèvies:
Els dietaris físicament són llibretes. A vegades relligades amb filferro en espiral i pàgines quadriculades, altres en llibretes cosides i pàgines en blanc, o bé en llibres de comptabilitat aprofitats...
(Queralt Solé. Universitat de Barcelona.)
Els diaris analitzats han estat en major proporció provinents de l’exèrcit republicà.(...) Aquest fet pot esdevenir una limitació, però en cap cas respon a una ideologia o tendència en l’aproximació per estudiar i a analitzar els continguts dels diaris.
(...)
Els autors dels diaris parlen del que menjaven, de la correspondència, l’enyorança de la parella i els familiars, les amistats... temes “banals”.
 |
| Poble Vell Corbera d'Ebre |
Relat col·lectiu i memòria personal:
El record personal és l’evocació de parts
concretes del que és la memòria personal, que cobreix tot el procés vital.
(...)
En el cas concret de la guerra civil, els record
dels que van lluitar-hi tampoc pot haver restat immutable al mateix pas del
temps.
(...)
Memòries, autobiografies i diaris tenen un mateix
objectiu que és una reflexió personal.
I ja, deixant de banda les consideracions prèvies, un recull de les vivències que podeu trobar àmpliament recollides si us decidiu a llegir el llibre:
Mobilització:
L’exèrcit va quedar dividit i les dotacions que es
van mantenir lleials, pràcticament van ser desintegrades i deixades sense cap
força després que el Govern, encapçalat per José Giral, optés per llicenciar
els soldats de lleva i armar la població.
(...)
La mobilització sol ser un dels temes iniciàtics i
cabdals en la majoria dels diaris personals analitzats.
Amistats:
Aquest sentiment de pertinença al grup s’intueix
de manera molt clara entre els catalans que van desertar de l’exèrcit republicà
i van passar-se a la zona franquista. (...) Entre els quals destaquem
especialment les profundes conviccions religioses.
Instrucció:
Quan el front estava en calma una de les
pràctiques més recurrents eren les activitats relacionades amb la instrucció,
amb l'objectiu d’aprendre allò més bàsic per al moment de la batalla.
(...)
Més enllà de l’ús de l’arma, la instrucció solia
consistir en classes teòriques i pràctiques, assajos continus i repetitius de
marcialitat.
Temps lliure i oci:
Malgrat la guerra, la vida continuava i
s’intentava passar el temps de manera tan animada com fos possible. (...) Eren
les diferents unitats militars les que procuraven organitzar tota mena
d’activitats culturals i competicions esportives a la rereguarda per tal de
mantenir la tropa animada i distreta.
(...)
Les carències materials de tot tipus a ambdues rereguardes,
juntament amb l’augment de la tensió sexual pròpia dels exèrcits en campanya,
amb milers d’homes mobilitzats i per tant lluny de les seves parelles, van
significar un increment notable de la prostitució.
Cartes i diaris:
Si els combatents tenien necessitat de noticies
dels familiars, aquest desig era encara molt major a la rereguarda sobre la
sort dels mobilitzats.
La censura:
Al costat franquista, la censura tenia, a més, el
component religiós. (...) A mesura que avançava la guerra i cada cop s’anava
fent més dura i pesada, els combatents sentien una major necessitat d’explicar
el que estava passant, com una resposta per combatre i superar les calamitats.
“Tot el dia que tenim molta gana”. L’alimentació
dels combatents:
Si el contacte de manera regular i permanent amb
els familiars i amics era vital per al benestar dels combatents, l’alimentació
tenia el mateix efecte quant al manteniment fisiològic i moral.
(...)
En períodes de guerra o de fortes crisis, els
comestibles i l’abastiment esdevenen uns dels objectius prioritaris d’un estat.
Front de l’Ebre:
La matinada del 25 de juliol de 1838 els
republicans creuaven l’Ebre i s’iniciava la batalla més sagnant de tota la
guerra civil.
(...)
A jutjar pels diaris dels combatents d’ambdós
bàndols, a l’Ebre la set encara va ser més intensa que la gana.
Combatents a la rereguarda:
Els combatents podien passar llargues temporades a
primera línia, i, depenent del sector del front, estaven posicionats lluny de
qualsevol nucli urbà, on no tenien més alternatives que menjar les minses
racions de l’exèrcit.
Malalties:
A la Guerra Civil Espanyola van ser especialment
rellevants les innovacions mèdiques des del camp republicà.
(...)
Però no només les trinxeres estaven plenes de
porqueria. És sorprenent veure que els metges i sanitaris en general, a qui
se’ls suposa unes mínimes exigències en les condicions d’higiene per poder
guarir malalts i ferits, disposessin d’uns llocs de primeres cures tan
insalubres.
Posar-se l’uniforme:
La indumentària és una qualitat inherent als
exèrcits que permet identificar el bàndol propi i el de l’enemic, el rang
militar, determina la diferència amb els civils i cohesiona els membres de la
unitat (a costa de la identitat individual).
Escassetat en l’avituallament:
A mesura que s’anava allargant la guerra les
dificultats encara es van anar fent majors, i especialment a partir de mitjans
d’abril de 1938, quan els franquistes van arribar al mar a l’alçada de Vinaròs
i van aïllar Catalunya de la resta del territori republicà,
Laxitud de les normes i càstigs exemplaritzants:
L’exèrcit republicà va buscar un model
d’organització, estructura i disciplina proper al moviment popular i de
milícies.
Desercions:
En ambdós bàndols hi havia homes que eren
contraris a la causa que els va tocar defensar.
(...)
Cap dels bàndols volia admetre que havia patit
desercions ja que perjudicaven les expectatives sobre les respectives
pretensions.
(...)
Bona part de les desercions tenien lloc en fronts
més aviat actius, especialment durant els combats.
Represàlies:
Al costat franquista, la repressió contra els
desertors arribava fins als familiars més directes. (...) Els republicans van
establir càstigs per als desertors que anaven des dels sis anys de presó fis a
l’execució.
Fronts actius. Matar i morir:
La situació
canviava radicalment quan es tractava de fronts actius en què un dels
bàndols pretenia trencar les línies enemigues.
(...)
No era morir allò que més temien els soldats, sinó
la possibilitat de ser ferit i quedar mutilat per a la resta de la vida. (...)
Afloraven els pensaments per l’home caigut i els de casa seva, que patirien
l’angoixa per la manca de correspondència i d’informació.
Noves lleves. Els homes més grans i els més joves
són cridats a la guerra:
Després de la batalla de Terol, al març de 1938
l’exèrcit franquista va llançar una forta ofensiva al front d’Aragó que el va
dur fins a la Mediterrània, i deixà Catalunya aïllada de la resta del territori
lleial. (...) El 14 d’abril es recluten els reemplaçaments de 1927, 1928 i 1941.
L’aviació:
A la Guerra Civil Espanyola s’experimentà amb el
poder aeri com a arma de destrucció moral i material.
A primera línia de foc:
Com per a tots els joves, l’arribada al front va
suposar topar-se amb la crua realitat de la vida a les trinxeres.
(...)
El 23 de desembre de 1938 l’exèrcit “nacional”
inicia l’ofensiva final contra Catalunya.
Concloure el diari:
Quan es trencaven els vincles i la disciplina a
què els sotmetia l’Exèrcit Popular de la República els soldats se sentien
alliberats de qualsevol mena d’autocensura.
(...)
El diari normalment es clou quan l’autor torna a
casa.
(...)
Malauradament, una altra de les causes d’aturada
del diari és la mort del protagonista.
.JPG) |
| Poble Vell Corbera d'Ebre |
Reinterpretació del diari de guerra:
La guerra va acabar amb uns guanyadors
i sobretot uns perdedors.
A la postguerra, si no s’era del costat dels vencedors
era millor desfer-se d’aquesta documentació.
Epíleg:
Els diaris personals són un reflex de la vida de les persones,
per tant, complexa i polièdrica.
Érem feres
Diaris personals de combatents
a la guerra civil
Oriol Riart Arnalot
370 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada