LES VEUS DE LA MEMÒRIA

Vaig néixer a Barcelona en plena postguerra, els meus pares, que havien patit de ple la maleïda Guerra mal anomenada Civil, pertanyien al bàndol dels perdedors, el republicà, en part per convicció, però també en part perquè els havia tocat.

A casa, com a moltes llars en aquell moment es parlava poc o gens de la guerra i dels patiments de la dura època que ens tocava viure: tot i això i com ja he comentat en altres ocasions, en alguna trobada familiar, jo els havia sentit fer algun comentari al respecte. Sempre amb molt dolor, sempre en veu baixa, sempre amb recel que ningú no els pogués escoltar i denunciar, però jo parava l'orella i tímidament, això sí, m'anava creant opinió.

Sigui com sigui, el meu punt de vista sempre ha estat en referència a Barcelona, fins i tot tots els llibres que he consultat o llegit al llarg dels anys sempre feien referència a les capitals i semblava que la guerra als pobles, tot i la virulència, s'havia pogut suportar amb menys estretors que a les grans ciutats.

És el primer cop que he pogut llegir un estudi des del punt de vista d'un poble relativament petit, que fins fa no gaire temps jo desconeixia i que ara, per motius familiars visito amb certa freqüència. Sant Pere de Riudebitlles.

Aquest llibre, sense pretensions, escrit per dues dones, la Fina Carol Masana i la Rosa Maria Esteve Nadal, totes dues mestres i pertanyents al "Grup de Recerques Històriques" nascudes i veïnes de Sant Pere, i en el qual han recollit diversos testimonis i documents d'alguns supervivents, m'ha commogut.

I sense més passo a fer referència d'una petita mostra de les moltes dades recollides curosament al llibre i que ens poden ajudar a situar-nos una mica millor:

SANT PERE DE RIUDEBITLLES ALS ANYS 30

1930                                                       1.500 habitants

1936                                                       1.544 habitants

1939                                                       1.420 habitants

ESCLAT DE GUERRA

Hi havia aquells primers dies de l’aixecament un sentiment de patriotisme i de revolta contra l’establert. Molts joves es van sentir empesos a lluitar contra el feixisme, contra l’opressió, i es van allistar com a voluntaris a les milícies. 

PRIMERS MESOS DE GUERRA

El comitè local [juliol del 36] tenia tanta o més força que els ajuntaments i durant les primeres setmanes del conflicte les dues institucions (Ajuntament i Comitè) mantenien una fràgil convivència. 

COL·LECTIVITZACIONS

L’expropiació de les grans hisendes per part del comitè no va tenir un ressò gaire important al poble ja que eren grans propietats que no eren treballades directament pels seus amos, que vivien fora del poble, a Barcelona, i els masovers i jornalers van continuar fent la mateixa feina. 

MOBILITZACIÓ DE TROPES

Els ajuntaments rebien pressions perquè vigilessin que tothom s’incorporés a files i que no hi hagués cap jove emboscat. 

EXPERIÈNCIES VISCUDES AL FRONT

Més d’una vegada, a les fosques, jo havia aixafat soldats morts que encara no havien pogut ser retirats de la trinxera. 

Sempre explicava la tristesa que suposava deixar els seus companys ferits a terra i no poder fer res per ells. 

LA POLÍTICA MUNICIPAL - ANYS DE GUERRA (1936 – 1939)

Un altre problema al qual va haver de buscar solució l’Ajuntament era la falta de moneda. És un fet que es va viure arreu de Catalunya i a la zona republicana d’Espanya. 

POLÍTICA MUNICIPAL DESPRÉS DE LA GUERRA

Al costat de la figura de l’alcalde-gestor i del seu equip de regidors (gestors s’anomenaren) es va instaurar a cada poble i ciutat la figura del Jefe Local de la FET i de la JONS, que s’encarregava de vetllar perquè totes les actuacions que portessin a terme els membres de l’Ajuntament estiguessin d’acord amb els principis bàsics del nou ordre establert (la Falange) i que en moltes ocasions manava més que el propi alcalde. 
(...)

Amb l’arribada del nou règim polític van arribar les primeres prohibicions: la llengua oficial va ser el castellà i tota la documentació que entrava o sortia de l’Ajuntament es feia en aquesta llengua. 

REPRESSIÓ

Totes les persones que treballaven al poble en algun càrrec públic (metges, mestres, farmacèutic...) van haver de presentar-se a l’Ajuntament i donar comptes per escrit de la seva acceptació del nou règim. 

ECONOMIA

El nou règim va establir al maig de 1.939 el racionament d’alguns productes bàsics amb la finalitat de controlar l’acaparament de productes per part d’algunes persones i poder assegurar l’abastament de tota la població. 

Com a conclusió, m'ha semblat que no hi havia res millor que fer esment a una de les moltes reflexions recollides al llibre i que m'han colpit:

L’oblit és una injustícia envers els perdedors i les seves famílies i una estafa envers la societat. A més d’una injustícia i una estafa, l’oblit ha estat un error polític de primera magnitud.

Vinyes a Sant Pere de Riudebitlles 2014