dimecres, 24 de desembre de 2014

Què celebrem?

Per uns Nadal, per altres Vacances d'hivern..., però què celebrem en realitat? Hi ha alguna cosa a celebrar?

Fa uns anys, no tants com a vegades ens pensem, s'esperava el Nadal per cobrar la paga extra i poder comprar aquells queviures que la major part de l'any ens estaven negats. Jo encara recordo la mare el dia 24 esperant al portal l'arribada del pare que portava "l'aguinaldo" de Nadal per acabar de comprar el necessari pel dinar de l'endemà i pagar els deutes.

El vint-i-cinc es llevava "ben d'hora, ben d'hora" per posar l'olla al foc amb l'escudella mentre acabava de netejar el pollastre per farcir-lo i anar-lo rostint. Aquestes operacions duraven tot el matí i mentrestant s'encenia el braser que ho empudegava tot,  perquè aquell dia calia que la casa estès ben caldejada.

Si el dia era assolellat el més normal era deixar la mare al càrrec del dinar i el pare amb els petits sortia a fer un tomb tot aprofitant per passar-nos pel bar o la bodega a comprar un bon bocí de gel per refredar el que aleshores anomenàvem "xampany" i alguna que altra ampolla de licors, entre els que mai no faltaven ni el Conyac ni l'Anís del Mono, Les Aromes de Montserrat i el Calisay.

I cap al migdia, una mica més tard que de costum, calia eixamplar la taula i es parava amb unes estovalles netes o, en el seu cas, com a casa meva, un llençol que en feia el fet. 

I aleshores començava tot el desplegament de plats i copes i una suposada alegria, molts cops fingida perquè era dia de festa grossa.

Jo mai no havia entès aquesta fal·lera pel menjar, més aviat em feia basarda només de pensar-hi que m'obligarien a menjar sopa, carn d'olla, pollastre, torrons, neules... i així se'm treia la ja de per sí poca gana que solia tenir, o sigui que la fingida alegria a que abans feia esment, em sembla que queda explicada.

Però tornant a la reflexió inicial:
Què celebrem, i com? El que ens diu l'església? Que ha nascut Jesús, en un estable, el més pobre entre els pobres? I ho celebrem atipant-nos? Quina contradicció!!!
Que tota la família es reuneix? Per això ja fa molt temps que no ens cal esperar el Nadal i sortosament també podem consumir menges més elaborades o especials.
Per què han d'estar il·luminats els carrers i les botigues ben guarnides? És més que evident que es fa per promoure el consum. Això és coherent amb el suposat esperit nadalenc?
Potser mentre hi ha petits a la família ens agrada fer una mica més de xerinola i ens escudem en allò de "ho fem pels nens" o "als nens els agrada".

No us sembla una mica fals tot plegat?
Tant fals com les flors i l'arbre de la fotografia amb què he acompanyat aquestes reflexions.






I com no us vull aigualir la festa, us desitjo BONES VACANCES D'HIVERN i us deixo amb unes sàvies paraules d'un poeta molt nostrat que una vigília de Nadal, malalt al llit, escoltava els sorolls del carrer i els de casa mentre s'anaven fent tots els preparatius per la festa.

NADAL
A Emili Badiella
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Joan Salvat-Papasseit


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada