dimarts, 7 de juliol de 2015

L'Origen

Thomas Bernhard va decidir escriure la seva autobiografia i ho va fer en cinc entregues de les quals, L'origen, tal com el seu títol ens indica és la primera part d'una vida curta, però viscuda de manera intensa, dura i molts cops complicada.

Al 1987, en una entrevista s'expressava de manera contundent, que ens pot ajudar a conèixer-lo una mica millor.

El relat està confegit en dues parts, a mode de diàleg interior, però amb les constants derives i repeticions com les que possiblement ens aboquem quan reflexionem en silenci, amb oracions llarguíssimes i sense cap punt i apart, en una mena de discurs a voltes paranoic, que fan que de vegades en perdis el sentit del que està contant.

Quasi sempre aconsegueixo amagar el veritable estat interior amb un estat que es mostra en l’exterior i que no dóna cap mena d’informació sobre el meu veritable estat interior, aquesta capacitat és un gran alleujament. 
(...)
No podem tenir pors, encara que correm el risc de ser presos per bojos, de dir que els nostres procreadors en tant que pares van cometre el crim de la procreació a tall de crim de la realització de la desgràcia premeditada de la nostra naturalesa i, en comú amb tots els altres, el crim de la realització de la desgràcia premeditada de la nostra naturalesa. 

D'una manera, fosca i un tant depriment, en la primera part [Grünkranz] ens relata el seu pas per l'internat on els seus avis, que se'n van fer càrrec de la seva educació, van decidir ingressar-lo no pas com un castic, sinó per tal de procurar-li la millor formació. Però ens trobem en una de les pitjors èpoques del nazisme a Salzburg i l'escola no és pas aliena als seus brutals mètodes:

L’internat, per al nouvingut, és una refinada presó ordida contra ell i, per tant, contra la seva existència, construïda roïnament contra el seu esperit, en la qual el director (Grünkranz) i els seus ajudants (vigilants) ho dominen tot i tothom i en el qual només hi és permès l’obediència absoluta, i per tant, la subordinació absoluta dels interns, o sigui dels dèbils als forts. 
(...)
Però pensar ni tan sols a fugir hauria estat absurd quan l’única possibilitat de fugir es trobava en el suïcidi.(...) un pla d’ensenyament sàdic-feixista-estatal, que era el sistema d’ensenyament dominador de l’estat, segons les regles vigents en la gran Alemanya de l’art d’educar les persones. 

Aquest nefast internat, acabarà caient, víctima d'un bombardeig, però tot i això no acabaran les desgràcies del jove Thomas, ja que l'única alternativa possible és un institut catòlic regentat per capellans, on només va canviar el nom no pas els mètodes repressius amb els alumnes i és en aquest punt que entrem a la segona part del relat [L'oncle Franz]:

I en principi per a mi només es diferenciava en el canvi del retrat de Hitler per la creu de Crist i en el canvi de Grünkranz per l’oncle Franz. 
(...)
La concordança gairebé completa entre els mètodes de càstig del règim nacionalsocialista a l’internat i del catòlic, jo l’havia pogut comprovar, aquí, a l’internat catòlic, hi havia altra vegada, encara que sota un altre nom i no amb botes d’oficial o de les SA, sinó amb uns d’aquells botins negres del clericat (...) i amb sotana negra. 
(...)
Aviat vaig concebre l’institut com res més que una mortificació, de la qual encara no podia escapar-me’n, que per tant hauria de sofrir encara durant un bon temps, (...) aviat vaig considerar l’escola instintivament com allò que avui dia, amb l’enteniment clar, és per a mi, una institució d’aniquilament de la intel·ligència. 

I acaba aquest primer episodi de les memòries de'n Thomas, amb un petit avançament del que serà la seva vida a partir d'aleshores i que s'anirà desenvolupant en el segon volum:

Al final del quaranta-sis els meus avis i la meva mare i el meu tutor amb els nens, de sobte, de la nit al dia, com que volien ser austríacs i no alemanys, i van respondre amb el seu retorn a Àustria, o sigui Salzburg, a l’ultimàtum de les autoritats alemanyes de, o adoptar la nacionalitat alemanya de la nit al dia o igualment de la nit al dia tornar cap a Àustria, van tornar a Salzburg. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada